El Girona confirma la seva millora a Santander (0-3)

GironaEl Girona acaba fort una setmana en què podria haver pres molt mal. L’explosiu còctel que s’estava formant a còpia de derrotes, males sensacions, xiulets i retrets ha estat contrarestat per dues victòries convincents que permetran que tothom es calmi una mica. El triomf contra el Racing (0-3), gràcies als gols de Stuani, Gumbau i Granell, fa que torni a treure el cap per la zona alta de la classificació i estripa una dinàmica que superava el mig any sense guanyar a camp contrari.

Com si fos casualitat, Juan Carlos Unzué va repetir el mateix onze que va guanyar dijous, tal com va fer en l’altra sèrie de sis punts seguits sumats contra el Màlaga i el Rayo Vallecano. És important tenir estabilitat. I encara més tenir un davanter com l’uruguaià, present en totes les victòries del curs: ha marcat set gols en els set partits que ha jugat. El dia que no hi sigui Montilivi el trobarà molt a faltar.

Perfectament sincronitzats, els gironins fins i tot van tenir temps per agradar-se. Especialment a la primera part van triangular amb comoditat perquè la pressió alta va ser efectiva. I, si això funciona, la resta també funciona. Quan les ajudes arriben a temps, tot s’ordena amb més facilitat i es pot recuperar la pilota; quan algú va tard, apareixen les incomoditats. A Santander, l’equip no va ensenyar cap defecte. Va ser un exercici de solidaritat impecable.

L’autoritat va ser incontestable: només havien passat cinc minuts quan Cristhian Stuani va rematar, amb el cap, una centrada de Borja García. Va ser l’únic xut entre els tres pals de la primera part, però és que el Racing no en va fer cap. Lombardo, en jugades individuals, i David Rodríguez, amb dos xuts a l’exterior de la xarxa, no van donar motius suficients perquè es patís en defensa.

Calma abans dels gols

Al Girona li va costar ampliar l’avantatge, però tot i els riscos es va mostrar tranquil. Menys quan mirava el marcador, esclar, perquè un gol hauria llançat l’esforç a les escombraries. L’efectivitat va marcar la diferència: Barral el va tenir, a mitja hora per al final, però el seu intent va ser escopit per la fusta, i Gerard Gumbau, en una jugada d’estratègia, i Àlex Granell, després d’una fuetada des de la frontal, van tancar la carpeta de neguit d’Unzué, que ha salvat la seva primera prova de foc. El navarrès ha continuat creient en un pla que exigeix un temps que la competició no dona. La millora ja és evident.