El Girona guanya i convenç en l’estrena de Pep Lluís Martí (1-3)

GironaInstants abans de començar el primer partit de Pep Lluís Martí a la banqueta, els futbolistes titulars s'han abraçat als suplents i al cos tècnic. Si la idea era fer pinya, el canvi d’hàbits ha funcionat: el Girona ha guanyat l’Extremadura (1-3), en línies generals ha convençut i recupera part d’un estat d’ànim minvat en aquest inici de campionat.

L’entrenador balear no ha fet cap revolució, mantenint el 4-2-3-1 en un equip que portava tres jornades sense guanyar i acumulava cinc derrotes en sis desplaçaments. La principal novetat ha estat la presència de Calavera i Gallar a la banda dreta, per Maffeo i Samu Saiz. La resta, el que s’esperava. Els mals resultats obtinguts, però, han provocat que tothom li hagi perdut el respecte. Perquè l’Extremadura, lluny de sortir espantat, ha marcat el ritme inicial amb dues arribades en què ha fregat el gol. El Girona, que ha volgut triangular però li ha costat trobar espais, ha respost amb una falta que Àlex Granell ha enviat al pal.

De mica en mica, els gironins s’han sentit millor, aconseguint aquell puntet de velocitat que ha permès rondar amb continuïtat l’àrea local. Granell, però, encara no s’havia tret la primera falta del cap. El capità, acostumat a fer més que els altres per arribar al futbol professional, tenia una espineta clavada. I com no és d’aquells que llancen la tovallola, no s’ho ha pensat dues vegades quan ha tingut l’oportunitat: el seu xut, des de 40 metres i ajudat pels dubtes de Yamaguchi, aquest cop sí, ha acabat a dins.

Sigui per l’energia de Martí, que no ha parat quiet donant instruccions, o perquè algun dia havia de despertar, el Girona s’ha posat el partit a la butxaca. En defensa, ha controlat bé els atacs de l’Extremadura; el mig del camp s’ha fet un fart de treballar; i al davant, tothom ha anat directe a l’àrea contrària. També hi ha hagut temps per veure algunes picabaralles, sobretot quan Nono s’ha llançat sense motiu intentant provocar un penal. Els blanc-i-vermells han saltat de pressa, protegint-se, traient el caràcter que fins ara tenien amagat. Detalls innegociables que poden servir per transformar la dinàmica.

Stuani, gol 50 i lesió

Tancar els partits és un deure que té pendent, si vol ser fiable. Però amb Cristhian Stuani, el millor davanter que ha passat mai per Montilivi, sempre serà més fàcil. L’uruguaià ha caçat la primera que ha tingut per establir el 0-2, marcant el seu gol 50 en partit oficial, 51 comptant el celebrat a la Supercopa de Catalunya. Només ha necessitat 78 partits per fer-ho possible. Semblen registres d’altres temps.

Pastrana és qui primer ho ha provat a la segona part, en un avís seriós per al Girona, que s’ha complicat la vida i ha vist com Stuani s’ha trencat, demanant el canvi. La felicitat no pot ser completa. Encara menys, quan Kike Márquez ha retallat les diferències en una jugada d’estratègia i amb més de mitja hora per al final. Per moments, l’Extremadura ha situat als gironins al seu propi camp, posant les revolucions al límit. Jonatan Soriano, però, ha tallat de cop qualsevol dubte, finalitzant un contraatac. I els tres punts han marxat cap a Montilivi, que falta feia.