Tot Girona creua els dits esperant una nit màgica

GironaA la ciutat no es parla de res més, la tornada de la final del play-off a Primera entre el Girona i l’Elx (22 h, #Vamos) ho ocupa tot. Els carrers llueixen els colors blanc-i-vermells. Els balcons estan plens de banderes. Els nens i nenes passegen amb la samarreta posada. Les places fan goig. Tothom ha recuperat l’autoestima, perduda en un mar de dubtes al llarg d’un curs complicat que per fi s’acaba. Avui tot Girona és del Girona. Avui tothom somia amb l’ascens a Primera. No val a fallar. És una oportunitat d’or. Ha costat tant arribar fins aquí que ningú vol deixar-ho escapar. Montilivi, que ja ho va celebrar el 2017, vol repetir la festa. Serà diferent, perquè no hi haurà públic. Però des de la distància el suport també se sent. I si la cosa acaba bé, la pau interior serà compartida.

Si alguna cosa sap el Girona, però, és que no pot cantar victòria abans d’hora. Cal ser prudents, perquè aquest estadi ja n’ha viscut moltes i no entén de possibles raonaments. La felicitat és a la mateixa distància que un abisme que ningú es vol imaginar del mal que pot arribar a fer. El 0-0, pròrroga inclosa, classifica els catalans per la seva millor classificació a la Lliga, malgrat que pensar en cent vint minuts de tensió, ara mateix, fa pujada. Qualsevol victòria dona l’accés a Primera. I amb Francisco tots els partits a Montilivi, que presumirà d’una gespa en condicions, no com la que es va trobar a l’anada, han acabat amb triomf. De fet, la dinàmica a casa és boníssima –és el segon millor local de la categoria i no hi ha perdut durant el 2020–, i 17 dels 22 resultats d’aquesta temporada asseguren l’èxit. Un dels cinc que no, curiosament, és contra l’Elx, l’únic conjunt que va guanyar-li els dos duels en Lliga regular i al qual beneficia qualsevol empat amb gols. Per no parlar d’un triomf, per descomptat. Francisco avisa: “No sortirem a especular, la identitat d’aquest equip implica anar a guanyar. Tenim una mentalitat guanyadora. És una final i estem preparats per superar qualsevol adversitat”.

Al llarg de la història, el Girona s’ha jugat un ascens a Primera a Montilivi el dia definitiu tres vegades, i només en una ocasió ha sortit cara, el conquerit el 4 de juny del 2017 contra el Saragossa (0-0). La resta van ser un mar de llàgrimes, contra el Lugo el 2015 (1-1) i l’Osasuna el 2016 (0-1). L’últim cop que l’Elx hi va pujar, va ser l’any 2013, baixant administrativament dos anys més tard, immers en una crisi que el va obligar a passar per la Segona B el 2017.

Petits retocs a l’onze blanc-i-vermell

El vestidor gironí s’ha blindat a la recerca d’una unió que sempre dona els seus fruits. Calavera, a les xarxes socials, penjava una fotografia seva des de la graderia on s’asseuen els suplents, amb el text: “Des d’on faci falta, quan faci falta!”. És l’exemple perfecte de l’harmonia d’un equip liderat per Cristhian Stuani i que rema junt. Francisco insisteix, en les seves compareixences, en el compromís col·lectiu. Es guanyarà o es perdrà, però aquest és el camí correcte i no admet discussions. L’andalús no ha donat la convocatòria, però haurà de fer retocs. Al lateral dret, Ramalho, amb un petit edema, Calavera o Maffeo. Dependrà de l’esquerra, si hi juga Mojica o no. I en zona d’atac, la possible presència d’Aday Benítez. “Veig ambició i tothom suma. El comportament d’aquesta plantilla és fantàstic. Això no només ho guanyaran onze futbolistes, tot l’equip hi està implicat”, diu Francisco.

Pacheta, que recupera Jonathas a la davantera, expressa que “té un mèrit immens disputar aquesta final, era inimaginable. Estem orgullosos d’on som i del que hem aconseguit, aquesta plantilla m’ha demostrat que sap respondre en situacions dures”. L’Elx encara no ha encaixat cap gol en els tres partits de play-off i les sensacions són bones: “No tinc cap base per no ser positiu; el Girona és molt potent, però nosaltres som aquí per alguna cosa”, afegeix. Francisco segueix espolsant-se el favoritisme: “A tots els camps ens han rebut com si fóssim el líder i ara ens va bé que l’Elx assumeixi cert pes. Serà un partit igualat”.

El tècnic blanc-i-vermell reconeix haver parlat amb tots els seus futbolistes de manera individual, hores abans d’una final que pot canviar el destí del club. “No em cansaré de dir que els futbolistes tenen molta fam i saben que al darrere hi ha molta gent que ha dipositat les seves il·lusions en nosaltres. Els he volgut recordar perquè van ser cridats a formar part d’aquest projecte i que no oblidin quin va ser el motiu que els va portar a Montilivi”. El partit tan desitjat ja és aquí i el Girona hi posarà el cor i l’ànima perquè sigui inoblidable.