El Girona decideix que la seva lluita ha de ser per anar a Europa

GIRONASetè, a un punt del sisè. En plena lluita per anar a Europa. Així s'ha situat el Girona després de la patida victòria contra el Las Palmas (2-1), que deixa enrere una dinàmica nefasta de quatre derrotes consecutives. La irregularitat en el joc es va mantenir, i fins i tot va estar a punt d'escapar-se un avantatge de dos gols en el qual hauria hagut de ser un final còmode i plàcid. Tot plegat, sota l'atenta mirada d'Arthur Melo a la llotja.

El brasiler ha estat la gran bomba del mercat d'hivern blanc-i-vermell, que es va tancar sense cap novetat d'última hora. Arthur i el porter Krapyvtsov són les úniques altes d'un vestidor que ha perdut Selvi i Pau López. L'arribada del migcentre ve acompanyada d'altes expectatives, sobretot perquè el seu currículum fa goig. El rendiment demostrat a la Fiorentina el curs passat, a més, va ser molt bo. La pega és que no juga des del maig, i ara com ara ningú no sap com sortirà. Però la necessitat de Míchel és tan grossa que no té res a perdre.

Se suposa que amb Arthur el Girona ha trobat, més de mig any després, un recanvi per Aleix Garcia. La peça al mig del camp que hauria de provocar certeses en un joc que contra el Las Palmas va tornar a funcionar a batzegades. Però sigui per despertar-los o suplir-los, Arthur ja és una estirada d'orelles cap als constructors actuals. Senyal que alguna cosa no s'ha fet bé. Des del camp, o altres llocs.

Val a dir que l'equip va fer una primera part més que digna, intentant circular la pilota amb certa velocitat i trencant la monotonia amb alguns canvis de sentit, una opció no gaire utilitzada aquest any. També va fer molt la presència de Miguel, omnipresent en totes les zones del camp, fins i tot on no se l'espera. I, esclar, el que més va ajudar va ser el gol: Abel Ruiz, amb tot el temps del món per definir davant Cillessen, va aprofitar un error descomunal de Pelmard, que es va quedar enganxat quan els seus companys llançaven la línia del fora de joc.

Del 2-0 a la tremolor

Encara podia haver fet el segon, però a Montilivi la tranquil·litat escasseja. Abans del descans, l'exporter blaugrana va aturar-li un penal al valencià, que es lamentava. Llavors, pel fet de no haver sentenciat, va aparèixer la tremolor. Las Palmas va anar cap amunt, al Girona li van tremolar les cames i va cometre imprecisions infantils, algunes en la sortida de la pilota, que no van penalitzar perquè els visitants, liderats per Moleiro i Fábio Silva, no van tenir el dia.

El bloqueig futbolístic i mental dels gironins a mesura que passaven els minuts ja no és sorprenent. Sense tenir les coses sota control, es deixen arrossegar per la inèrcia emocional que prevalgui en aquell moment en qüestió. Si l'onada és positiva, a surfejar; si és negativa, un parenostre i que passi el que hagi de passar. No és la primera vegada que guanya un partit sense que el rival fos inferior.

Va jugar amb foc, el Girona, il·luminat amb una genialitat d'Asprilla després d'una deixada de Stuani. Fábio Silva va posar el 2-1 tot seguit i sort que McBurnie va fallar el que no està escrit, amb tot l'estadi glaçat de pànic. Sort de debò.