El Girona detecta els seus problemes (0-1)

GironaQuan les coses no ens van bé, molts cops –fins i tot massa- intentem tornar als orígens per recuperar aquella flama que ens feia tan feliços. Segurament hi busquem seguretat perquè ja ho coneixem. O potser ho fem per nostàlgia. Qui sap, és un misteri. El cas és que hi tornem, una vegada i una altra, com si allà fos l’únic lloc on es troba la solució als nostres problemes. El Girona, un cop més, es va refugiar en el dibuix tàctic que el va portar a Primera, el 3-5-2 que a Montilivi va permetre descobrir un món nou. I l’aposta li va sortir bé, perquè va obtenir un triomf importantíssim contra el Castelló (0-1).

Cal reconèixer la flexibilitat de Francisco, que no és d’idees fixes. També el seu atreviment, perquè desmuntar el sistema de pressa i corrents significa que ha detectat per què el seu equip no funcionava. Perquè saber que anava malament, ja ho sabia. El més complicat és entendre'n els motius. Les tres derrotes en cinc partits pesaven. Especialment per la forma de perdre –va ser clarament inferior als rivals- i la poca capacitat productiva, com deien els dos gols celebrats en els 450 minuts disputats. Sumem-hi el fet que aquest estiu pràcticament no s’ha fet pretemporada, s’ha sacsejat la plantilla i no hi ha hagut temps material per memoritzar els conceptes.

Cas a part és el de Stuani, que en aquest inici de Lliga no ha pogut tenir continuïtat i no va entrar fins a la segona part. Amb l’uruguaià al camp, el Girona és més Girona. I si no, com a mínim ho dissimula. Per compensar, i per primera vegada, el tècnic blanc-i-vermell va optar per alinear Sylla i Bustos plegats, dos dels fitxatges que més expectatives han generat. Absent també Samu Saiz, va situar Monchu i Gumbau com a volants, i Cristóforo de migcentre. A les bandes, Calavera i Franquesa; i Ramalho, Bernardo i Bueno van ser els tres del darrere. Juan Carlos va continuar a la porteria.

Organitzats i sense fissures

La transformació, però, no va ser sinònim d’alegria en el joc dels gironins, més disposats a no prendre mal que a dur la iniciativa. Sí que hi va haver una millora en la solidaritat defensiva, gràcies al fet que el bloc va estar més junt. Però va ser el Castelló qui va gaudir de més aproximacions, sense aconseguir, però, que el Girona es desorganitzés. Quan semblava que el descans arribaria sense novetats en el marcador, Franquesa, amb una gran lectura dels espais –va aparèixer a la zona, no l’ocupava-, va aprofitar una assistència de Sylla per marcar a plaer.

Forçats, els locals van posar una marxa més. Es van topar amb Juan Carlos, segur quan l’equip, que amb prou feines va atacar, va estar més exigit: els davanters ho van intentar diversos cops i al final es va salvar de miracle. El Girona no va ensenyar cap fissura. I la victòria permet que s’infli de confiança, tancant la porta a possibles dubtes i traient profit del compromís d’un equip que necessita envoltar-se de tranquil·litat per donar el millor de si mateix. Encara que de tant en tant hagi de mirar al passat.