El Girona fa equilibris entre l’art i el patiment (2-1)

GironaDeliciosa. Així es podria qualificar la proposta d’un Girona que gaudeix com una criatura. Els gironins han pogut fer miques el Fuenlabrada, però l’han deixat viu i s’ho han hagut de treballar fins al final (2-1). Tot i això, els homes de Míchel, que es mantenen en llocs de play-off, possiblement són els que millor futbol practiquen de tot el país. És un equip d’autor que també sap patir.

Els primers 15 minuts del Girona han sigut una oda per als paladars exquisits. Especialment, l’associació formada per Samu Saiz i Álex Baena, una parella que espanta els rivals. I és que tots els jugadors han estat perfectes, a l’inici d’un partit que han volgut solucionar per la via ràpida. La superioritat ha sigut absoluta, gairebé humiliant per a un Fuenlabrada que no ha pogut dir-hi res. Tothom demana la pilota, ningú no s’amaga. I Montilivi treu pit, orgullós del joc d’un equip digne de ser exposat al Louvre.

Samu i Baena, Baena i Samu. Com si fos una competició entre ells per esbrinar qui ho feia millor, han sortit juganers, inventant-se caramboles pròpies d’aquells programes de billar que s’emeten per Nadal. Només n’ha perdonat una, l’equip de Míchel. A la segona, amb el públic ja entregat, Samu ha fet veure que al camp no hi havia ningú més, retallant tot aquell que li ha sortit al davant. L’assistència cap a Baena mereix un capítol a part, descobert un espai que només ha fabricat el madrileny. Baena tan sols ha hagut de creuar-la.

Debilitats amb els canvis

Les connexions han sigut constants en un equip que ha confirmat el canvi a la porteria amb l’entrada d’Ortolá. Samu ha continuat fent de les seves, convertit en heroi d’un migdia que no ha dissimulat que el Girona està dissenyat per arribar a dalt de tot, al final de Lliga. Els contraris ja no se’l miren amb els mateixos ulls que al principi, quan tot estava permès. Ara el respecten, fins i tot juguen condicionats. I encara que sàpiguen per on aniran les coses, estan equivocats. Fent el que han volgut, Samu i Baena han calcat la jugada del primer gol; aquest cop, però, el migcampista andalús ha intentat regatejar el porter, sense encert. Quan Míchel els ha substituït, han marxat sota una ovació clamorosa. Però s’ha debilitat.

Respirant una sensació enganyosa que el partit cauria pel seu propi pes, faltava el gol del de sempre, de Cristhian Stuani. Dit i fet: un xut de Baena que ha desviat com ha pogut Morro ha quedat als peus de l’uruguaià, que com continuï a aquest ritme anotador estriparà tots els seus registres. Ja n’ha fet 15, més que qualsevol altre futbolista del campionat. I quan tot estava encarrilat, ja a la segona part, Anderson, de cap, ha posat la por al cos a un Girona imprecís, condicionat per un pèssim arbitratge i que s’ha salvat de l’empat gràcies a la fusta, que ha escopit un xut de Pedro León.