El Girona, un espectador de luxe a Valladolid

GIRONAQue al minut dotze Míchel es veiés obligat a gastar dues finestres de canvis per lesió, ja era un mal presagi. El Girona va entrar amb el peu esquerre al José Zorrilla i, en un guió de partit calcat al d'altres desplaçaments, es va veure atropellat per un Valladolid que s'hi jugava molt més (1-0). Els blanc-i-vermells, amb un marge provisional de deu punts respecte al descens, de moment no pateixen; però la setmana que ve el calendari es complica amb els enfrontaments contra el Madrid i el Sevilla.

A Valladolid tenia una bona oportunitat per acabar d'arrodonir la temporada i superar els quaranta punts. Però no era el dia, no. I, a més, el tècnic madrileny perd encara més futbolistes en la rotació. Si ja no havien viatjat David López i Borja García (Santi Bueno i Taty Castellanos tampoc, però els recuperarà perquè estaven sancionats), a la llista d'absències cal afegir Toni Villa i Aleix Garcia. Per al present immediat, això és més preocupant que la derrota.

Sort que no tindrà gaire temps de lamentar-se, amb l'agenda tan atapeïda. El Girona, després d'una dinàmica de quatre partits sense perdre, va tornar a sentir el gust amarg de la derrota. Merescuda, perquè els gironins no van mostrar el seu veritable potencial fins que l'exigència del partit els va obligar a fer-ho, com altres vegades. El conjunt local no va tenir pietat, va estar intens i amb les coses clares. Els catalans, en canvi, perduts en l'ubicació i amb molts problemes en la construcció.

Els homes de Pezzolano, en canvi, van transmetre energia i verticalitat, aferrats a l'efecte Larin, un reforç de qualitat en el mercat d'hivern. Ha sigut arribar i moldre, per al davanter, que només començar ja va gaudir de dues oportunitats claríssimes per avançar el seu equip. I que van ser el preludi del gol de Monchu, que va passar com va voler pel mig de la defensa i va creuar la pilota davant Gazzaniga, que al llarg del duel va evitar amb diferents intervencions que el marcador s'ampliés.

Tsygankov no ho pot fer sol

I el Girona? Les alternatives proposades a causa dels canvis per lesió no van funcionar. A l'equip li va costar creure's realment que podia empatar, però, com gairebé sempre, el seu moment també va arribar. A la primera part Javi Hernández i Juanpe van gaudir de dues clares ocasions, especialment la del canari, que va engaltar una pilota en una jugada d'estratègia.

Amb els pas dels minuts, l'equip de Míchel, en un rampell d'ofensivitat, va llançar-se descaradament a buscar la igualada, liderat per la impulsivitat de Tsygankov, però ni li va sortir res ni l'ucraïnès pot fer-ho sol. A Valery li van pispar un gol pràcticament fet després d'una centrada d'Arnau; Masip va rebutjar amb la cara un xut violent de Reinier i Stuani no va tenir la capacitat d'impactar bé una pilota morta a l'àrea petita en el temps afegit. Tot i que al final va embotellar el Valladolid, el Girona va sortir amb les mans buides.