PRIMERA DIVISIÓ

Es pot estimar el Girona i el Barça a la vegada? Montilivi respon

El creixement del club de Montilivi ha provocat un canvi de tendència dins de la massa social, cada cop més arrelada

4 min
L'anunci fet pel Girona el 2017

GIRONAUna habitació qualsevol d'un adolescent gironí, en què bufandes del Girona i del Barça comparteixen espai a les parets. El noi obre un calaix i hi troba, ben plegades, les dues samarretes. Després d'uns segons d'incertesa, escull la blanc-i-vermella. "Ha arribat el partit somiat", proclama la veu de l'espot promocional del nou derbi català, tal com el van batejar els de Montilivi, el 2017, coincidint amb el primer duel entre les dues entitats. Aquest 2024, i amb els de Míchel Sánchez aspirant a la segona posició que ocupen els de Xavi Hernández, de la qual tan sols els separen un parell de punts, el missatge ha canviat: "A Girona, del Girona". El partit començarà aquest dissabte a les 18.30 h i es podrà seguir en directe per DAZN i també a l'ARA.

"A casa érem simpatitzants del Barça, però fa temps que som molt més del Girona", indica Jaume Fort, soci de l'entitat de Montilivi des de l'ascens a Segona, el 2008. "Ho som pel fet d'haver patit tant. Per haver viscut tot allò del Lugo, el Saragossa i l'Osasuna. Allà ens vam fer del Girona de veritat. I això d'ara és increïble. Recordo arribar a l'estadi i aparcar just al davant perquè hi havia lloc de sobres", explica, assegut al davant de la petita botiga que el club té a l'exterior d'un estadi que encadena sold out rere sold out. El derbi contra el Barça serà l'onzè de la temporada, el vuitè consecutiu. A Montilivi s'han jugat setze partits i el Girona tan sols n'ha perdut un.

Si el públic gironí sempre s'ha caracteritzat per ser fred i desocupar l'estadi, especialment en les categories més baixes, la tendència explica que viu l'any amb més abonats de la seva història, 9.700, amb una llista d'espera interminable per fer-se soci, amb més penyes que mai, més d'una vintena, i que la febrada pel club arriba a uns extrems inimaginables.

"Jo m'estimava el Barça", confessa Agustín Rodríguez, també soci del Girona. "Però el Girona m'ha arribat una mica més, per proximitat i tot el que l'envolta. És veritat que fa uns anys no hi havia el mateix caliu, però és comprensible aquest gir, tenint en compte on era i on és. El salt de qualitat és abismal", proclama, i afegeix: "L'afició del Girona no és de mentida. Només cal venir a un partit; l'ambient fa goig, se l'anima. Tothom se'l sent una mica més". Rodríguez, però, a la vegada reconeix: "No tinc clar qui vull que guanyi, estic 60-40 a favor del Girona, perquè el camí a la Champions sempre tira molt. Si poguessin guanyar tots dos seria la bomba". Les contradiccions en la relació Girona-Barça no desapareixen d'un dia per l'altre.

"Crec que al Girona no se'l valora gaire"

¿Es pot estimar més d'un club al mateix temps? "Potser sí, perquè jo també era del Barça", admet Josep Ylla. "Però som a casa, tu. I, sincerament, crec que al Girona no se'l valora gaire. Si marxés tota la gent que ve de fora, quedaríem quatre", raona. Ell té claríssim qui ha de guanyar. "Si el Girona els en pot fer quatre, millor que tres". Ara bé, no tot són gironistes i culers, a Montilivi. Parlem amb Edgar Ribas: "Soc del Madrid, sí. Però en els Girona-Madrid he anat amb el Girona. Ja sabem que el Madrid, si no és aquest any, guanyarà l'any que ve. Sempre és així, sempre hi és. En canvi, per al Girona era una oportunitat única. Era impossible no estar a favor seu i que li anés bé".

L'última dècada blanc-i-vermella, plena d'èxits i bon futbol, que està a punt de culminar amb una classificació històrica per a la Champions, ha coincidit amb la decadència blaugrana i un canvi de bàndol per part de molta gent que no es pot obviar i que ha incrementat la massa social dels gironins. Això sí, de fidels, a Montilivi, n'hi ha hagut tota la vida. "Jo sempre he sigut del Girona i prou. De quan érem pocs, de quan no hi havia ni grada a Preferent", exposa Miquel Hidalgo, que ni recorda quan es va fer abonat. "Fa molts anys, moltíssims", repeteix.

"Tots els mitjans han fet com si el Girona no existís. Ha fet falta el boom actual per despertar una mica. Però ho entenc, fins fa res no érem ni a Primera perquè la majoria d'anys érem a baix. Però carai si ens estem fent notar, ara", deixa anar, entre rialles. El pic d'excitació aquesta temporada, precisament, va ser en la victòria a Montjuïc per 2-4, una nit que el Girona va tancar com a líder de la Primera Divisió. "Va ser una alegria immensa, guanyar-los. Estava en un bar, envoltat de culers; vaig aixecar-me i cridar. Em van mirar una mica malament, però, vaja, ningú no va dir res. A veure si repetim".

"Diria que el Barça té certa enveja del Girona"

Cristian Ramírez, soci blanc-i-vermell des d'aquesta època moderna de la Segona, resumeix el sentiment que es viu a Montilivi dient: "També era del Barça, sí. Havia anat al Camp Nou i tot. Però quan veus l'esforç que fa un club tan petit com el Girona, no pots fer altra cosa que empatitzar i estar al seu costat. Si Girona té un equip a Primera, cal ser aquí, sense dubte". Mentre conversa amb l'ARA, a l'esplanada de tribuna, passa caminant una nena petita, acompanyada dels seus i vestint una samarreta de Stuani amb el número 7. "Aquesta és la diferència i el més bonic de tot, que la mainada puja sent del Girona. Passeges per la ciutat i veus gent vestint els seus colors, banderes als balcons... Això no passava, no, i ara passa. I ha de durar en el temps".

La prova irrefutable que a Girona s'ha llaurat una llavor que no existia és que en la travessia de tres anys a Segona, després del descens de Primera el 2019, les xifres d'assistència i d'abonats van ser de rècord, res a veure amb èpoques passades. Al club no se'l va abandonar, en els mals moments.

El derbi català serà un partit de molta tensió esportiva en què Montilivi, esclar, es bolcarà amb el Girona. També hi haurà certa morbositat per descobrir si l'aficionat recorda l'enuig pel cas d'Oriol Romeu o, més recentment, la tirada de canya per Aleix Garcia. "No crec que passi, la veritat. Però sí que diria que el Barça té certa enveja del Girona. Perquè a Montilivi hi ha bon futbol i la gent parla bé de l'equip", presumeix Ylla. "Però l'Aleix es va equivocar, eh? No era el moment de deixar-se voler", comenta Ribas. "Res, serà una festa. L'afició del Girona vol gaudir del moment i ja està. I guanyar, això també ho desitja. Perquè guanyar el Barça a Montilivi, cosa que no ha fet mai, seria l'hòstia", finalitza Ramírez.

stats