El Girona justifica amb emoció que seguir-lo enganxa

GIRONAHi passaran diferents propietaris, molts entrenadors i moltíssims futbolistes i suportarà canvis d’escut, però el Girona sempre aconseguirà que els seus partits enganxin. Si la Lliga es trobava a faltar, veient l’emoció que ens han regalat encara fa més ràbia preguntar-se per què carai permeten que s’aturi. És irònic, esclar, perquè ha arribat un punt en què els diners ho compren tot. El Girona ha reprès el campionat com el va deixar: sense perdre. L’empat contra el Rayo (2-2), gràcies a dos gols de penal, eleva a cinc les jornades invicte. Stuani ha tingut el tercer al final, però primer ha rebutjat Dimitrievski i després li han anul·lat.

Però regalant un gol cada setmana és complicat guanyar. El Girona s’ha acostumat a desconnectar massa sovint en accions defensives clau, aquelles que determinen el seu desenllaç. En cada partit dels que ha disputat des que ha començat el campionat –i s’hi pot incloure la Copa, on ja està eliminat– ha encaixat gol. Perquè els rivals, esclar, no perdonen. No ho ha fet el Rayo en la primera acció del partit, quan Miguel s’ha equivocat en un rebuig i ha deixat la pilota als peus de Camello, que tot sol i amb camp per córrer ha superat Gazzaniga. El retorn del futbol a Montilivi ha sigut glaçat.

Tot i això, els homes de Míchel I de Vallecas, com l’anomenen al club del seu cor, han tingut prou intel·ligència i capacitat per solucionar l’error. El Girona ha començat a carburar, movent la pilota d’un costat a l’altre, buscant l’espai adequat per on filtrar-la i acabant el primer temps a bon nivell i amb l’empat al marcador. Ha sigut Iván Martín, o més ben dit, ha sigut el VAR, qui ha determinat que una acció sobre el migcampista era penal. Abans han hagut de passar un parell de minuts perquè el joc s’aturés, perquè l’àrbitre havia interpretat que el futbolista s’havia tirat i fins i tot li ha demanat que s’aixequés. Però Martín no s’ho ha inventat, no. Figueroa Vázquez ha rectificat i Castellanos, d’un xut fort i centrat, ha animat Montilivi.

La tendència amb la qual es dirigia el partit, amb els gironins manant, no ha canviat en l’inici de la represa, en què el Girona ha perdonat. I això que ha tocat a la porta: primer amb Miguel, més tard amb Castellanos, i després amb Arnau i el mateix Martín. Ocasions clares que no han tingut cap efecte. El Rayo, després d’avançar-se en el minut dos, ha semblat desaparèixer. Ja ho té, això, aquest equip: desprèn una cosa i acaba sent-ne una altra.

Isi no ha tingut miraments en enviar la pilota al fons de la xarxa i posar en problemes un equip que, tot seguit, ha fet un triple canvi i s’ha vist amb un nou penal que ha transformat Samu Saiz, que ha deixat les coses com estaven. Amb aquest, ja són set els penals que li han xiulat al Girona a favor: qui més de tota la Lliga.