El Girona manté la dignitat intacta (1-1)

GironaÉs ben peculiar, el futbol. Els problemes que ha tingut el Girona, que han sigut uns quants, podrien haver espatllat la temporada. Però el vestidor s’ha refet i se sent en el moment més fort, malgrat un empat a Ponferrada (1-1) que manté la seva dignitat intacta, però deixa algunes qüestions per resoldre. Com a mínim, tan sols ha perdut un dels últims set partits de Lliga. No hi ha millor fórmula perquè al mes de maig es baralli per coses boniques.

Ens tenia una sorpresa reservada, Francisco: la titularitat de Ramon Terrats, un fet que parla molt bé de les seves qualitats i deixa clara la poca confiança que en aquests moments genera Cristóforo, que queda en mal lloc. El migcampista del filial sap teixir complicitats i demostra personalitat, dues virtuts arrodonides pel bon partit jugat a la Copa. Una competició que també va premiar Pablo Moreno, acompanyant de Sylla en atac en absència de Stuani. Al darrere l’andalús no va tocar res, perquè fa dies que l’equip ha guanyat en solidesa. Precisament Moreno va ser l’encarregat d’intentar trencar l’ordre establert al minut tres, després d’una gran jugada individual. Però l’assenyalat per rematar-la, Gumbau, no tenia el punt de mira afinat. A sobre, va veure una groga que li impedirà disputar el derbi contra l’Espanyol de la pròxima jornada.

Una falta llançada per Curro i desviada per la tanca defensiva va ser el més destacat dels primers minuts d’una Ponferradina que està per damunt del Girona en la classificació. Tots dos, això sí, a la recerca d’un lloc a la zona de play-off d’ascens a Primera. Amb la primera volta acabada, sembla obligat que els gironins es reforcin si volen assegurar-se el tret. Però la direcció esportiva té l’aixeta tancada, tret que abans aconsegueixi desprendre’s d’algun futbolista. Sigui com sigui, no cal esperar grans operacions en el mercat, perquè l’economia està delicada i hi ha confiança que els maldecaps patits –acumulació d’expulsions i lesions i la irregularitat de Stuani, entre d’altres– no es repeteixin. I si això no passa, la plantilla tindrà recorregut. Amb l’ajuda del planter, esclar. El partidàs de Terrats a El Toralín ajuda a creure en la idea: despert en la lectura tàctica i atent a la cobertura, va assumir responsabilitats en les tasques de creació, i va encertar en la majoria de decisions preses. És qüestió de temps que es consolidi a l’alineació.

Bernardo va treure sota els pals una ocasió de Yuri, que s’havia aprofitat d’un error de Calavera. Els homes de Francisco, que va veure com li anul·laven un gol a Sylla per un just fora de joc, feien la sensació de poder crear perill, però que aquest fet els comportaria el risc de ser vulnerables. Fins que va arribar el gol: una centrada de Calavera va ser rematada per Monchu. Si el Girona volia seguretat, el 0-1 era un tresor.

Costa ser efectius en atac

Una cavalcada de Sylla va estar a punt de propiciar el segon, però la defensa va rebutjar l’intent de Gumbau. Els gironins no tenien cap altra cosa al cap que no fos marcar, tot i que la Ponferradina s’havia d’atrevir per força a buscar la igualada. No es pot negar que el Girona va ser ambiciós, una característica que se li havia demanat moltes vegades. Però li costa ser efectiu: només Stuani, a aquestes altures de l’any passat, havia marcat setze gols; els mateixos que tot l’equip aquest curs. De fet, Sylla va errar una ocasió claríssima. I la falta de gol es paga.

Amo va empatar en una jugada d’estratègia, quan faltaven vint minuts i el duel estava controlat. Ni així el Girona es va permetre perdre la fe i Monchu i Samu van disposar d’ocasions davant Caro. Però amb la fe, molts cops, no n’hi ha prou. Això sí, el balanç de la primera volta és positiu. Perquè tot podria ser molt pitjor.