El Girona necessita temps per conèixer-se (1-2)

GIRONAQuatre punts de 12 després de tres partits a Montilivi, no és un balanç per estar content. Però la lectura, malgrat la derrota contra l’Sporting (1-2), s’ha d’allunyar de l’alarmisme. El Girona no està ni a mig fer. Les idees de Míchel agraden i el vestidor disposa de qualitat i implicació suficients per millorar el que està fent fins ara. El tècnic té un pla, que el deixin treballar, necessita temps. Un pla que inclou Borja García, del qual ahir es va fer oficial el seu fitxatge per dues temporades. Emocionalment, és un reforç immens.

Va començar distret, l’Sporting, collant molt amunt la sortida d’un Girona disposat a ser vertical. Així va arribar la primera gran ocasió, en un contraatac de pocs tocs i idees clares, més de córrer que de tocar en curt, incomprensiblement fallat per Baena, que amb tota la porteria per a ell va enviar la pilota a l’aparcament. L’equip de Míchel, prohibint-se trair els seus principis, responia bé. Però ja ho té, la vida, que quan el cor sent que pots anar endavant reps un clatellot. Juan Carlos va evitar que el fes Campuzano, però el faria Gaspar. Els gironins, poc consistents, es van relaxar en dues jugades calcades, amb pèrdues estranyes, deixant la defensa desguarnida. Resumint, 0-1. I Villalba encara hauria pogut fer-ne un altre.

Pol Lozano debuta amb gol

Al Girona li va faltar un pèl, o potser dos. Li costa un munt atacar en estàtic; i si a sobre no és efectiu en la definició -sense desmerèixer les aturades finals de Mariño-, encara li costa més. Mantenien el to, això sí: la imatge era correcta, el resultat no. Contra tot pronòstic va ser Ureña qui va estirar el carro, cap retret a la seva actitud. Les queixes, a la defensa, que va permetre que Marc Valiente apagués l’adrenalina rematant una jugada d’estratègia al fons de la xarxa. Perquè encara que fitxin un mag, si l’equip és així de tou al darrere, sempre és més complicat. Ni el golàs al final del debutant Pol Lozano per l’escaire va ser consol.