On era el Girona quan van néixer els seus protagonistes?

GIRONAQuan Míchel Sánchez, l’entrenador del Girona, va arribar al món, el club estava a Tercera Divisió, la categoria que més cops l’ha vist competir. Aquell 30 d’octubre del 1975, el club gironí venia de perdre a Lleida (1-0) i guanyaria tot seguit el Constància (2-0) amb Emilio Aldecoa a la banqueta. Aldecoa és tota una institució, perquè és el tècnic amb més partits de la història d’un club sovint instal·lat en l’anonimat. Com el fet de passar-se 18 anys consecutius a Tercera, com era el cas. 

Aquestes dades són habituals comprovades les partides de naixement dels principals protagonistes de l’actual Girona, que viu un moment excepcional a l’elit del futbol estatal. Malgrat que alguns creguin el contrari, que aquest diumenge l’Osasuna visiti Montilivi (18.30 hores, Movistar LaLiga) és una excepció. I una sort, perquè la mainada que serà adulta en un futur avui creix observant com el club de la seva ciutat juga a Primera Divisió. Si es manté en el temps, els futbolistes de l’endemà estriparan el context actual. 

Entre el jugador més veterà de la plantilla, Cristhian Stuani, nascut el 12 d’octubre del 1986, i el més jove, Arnau Martínez, del 25 d’abril del 2003, hi ha 17 anys de diferència. Però una coincidència, esclar: el Girona no era un club professional. Quan l’uruguaià va néixer, els blanc-i-vermells van guanyar 4-2 al Prat, amb un pòquer de Juli Sunyer, un davanter molt estimat; quan Martínez va treure el cap, esclafaven 7-1 el Tortosa. A finals d’aquell curs, pujarien a Segona B. 

No se’n salven ni els propietaris 

Anem a la porteria: la data de Juan Carlos és el 20 de gener del 1988, amb l’equip a Segona B. Casualitats, el rival va tornar a ser el Constància, que va caure (3-0). Un dels golejadors d’aquella tarda és Delfí Geli, l’actual president. Geli va néixer el 22 d’abril del 1969, amb el Girona a Tercera. Ni els que manen s’escapen d’això: Ferran Soriano, el 1967, Tercera Divisió; Marcelo Claure, el 1970, Tercera Divisió; Quique Cárcel, el 1974, Tercera Divisió, i Pere Guardiola, el 1976, Tercera Divisió. 

Els passa el mateix a noms populars com Bernardo, Juanpe, Samu Saiz, Borja García i el reclam més aclamat d’aquest estiu, Oriol Romeu. Tots ells, a la Segona B. Però si creieu que no es pot caure més avall, us equivoqueu. Viatgem fins a la temporada 1998-99. Taty Castellanos va néixer el 3 d’octubre del 1998, i el Girona, amb Pere Gratacós a la banqueta, jugava a Ripollet un partit de Primera Catalana. Va guanyar 1-5, però va començar perdent. Amb Santi Bueno, del 9 de novembre del 1998, tres quarts del mateix: empat a 1 a Montilivi amb el Cornellà. A la graderia, 450 espectadors. 

L’arribada dels 2000, i, en conseqüència, l’arribada dels Riquelme, Terrats, Miguel Gutiérrez, Reinier Jesús o Yan Couto, va coincidir amb una nova estabilitat a Tercera. No va ser fins al 2008 quan el Girona va tornar al futbol professional amb l’ascens a Segona, una categoria que havia abandonat l’any 1959. Aquest curs Míchel ha fet debutar Joel Roca, del 7 de juny del 2005. Una setmana abans, els gironins havien baixat a Tercera per pitjor diferència de gols amb el Gramenet.