El Girona no només vol la Lliga, també vol la Copa

GIRONADoneu-li un repte al Girona, que aquest any el farà realitat. Mai havia estat líder de la Lliga? Doncs aquest curs, sis vegades. Com a molt a la Copa havia arribat a quarts de final? Doncs ho repeteix, igualant un sostre històric. No s'ha hagut d'esforçar al màxim, per esclafar el Rayo Vallecano (3-1). I a més, ha fet bon joc i ha dosificat càrregues. No es pot demanar res més.

Perquè també brilla en gestió. A la Copa, torn per a Juan Carlos a la porteria. El porter castellà és molt estimat al vestidor, però no juga mai. Fa una feina immensa diària, però també es frustra perquè vol participar. La Copa l'hi permet i a la segona part va intervenir, amb encert, en diverses oportunitats. També hi ha Solís, un nano de dinou anys que va deixar Colòmbia fa uns mesos per capgirar la seva vida de dalt a baix. A la Lliga no juga, però ho haurà de fer diumenge, absent Aleix per expulsió. Contra el Rayo es va preparar, malgrat que va fallar en el gol visitant.

Va ser una eliminatòria molt senzilla per a un equip que té clar que esgotarà les seves opcions de fer-la grossa en les dues competicions en què participa. És a tres partits d'una final, el Girona, que amb dos gols de Stuani en quatre minuts, i un de Blind abans de la mitja hora, va situar el seu nom al bombo de divendres. Els quarts es disputaran la setmana que ve.

El Rayo de Francisco, l'entrenador del Girona anterior a Míchel, va retallar diferències amb un gol de Nteka, insuficient per generar cap mena d'obertura. La primera part de Portu va ser sublim: va donar el primer i el tercer gol, i va provocar el penal del segon. Només Portu va ser més perillós que tot el Rayo junt.

La resposta a l'empat de diumenge contra l'Almeria, en què no es va donar una bona imatge, va ser immillorable. Míchel va donar un toc d'atenció als seus homes, recordant-los: "Quan penses que estàs molt bé i ets invencible, els petits detalls no surten com haurien de sortir. És bo sentir que el rival és millor, per estar més despert". Dit i fet: el partit de Copa va durar menys de trenta minuts.

Va debutar el central Antal, un altre nano del planter (2004). En la primera acció, ja li va pispar una pilota a RDT, llançant-se, valent, a terra. També va recuperar una pilota, i es va plantar a la frontal contrària amb els seus 193 centímetres i va provar el xut. Després, va salvar-ne un cantat a Falcao. Aquest any tothom s'atreveix.