El Girona fa el primer pas per superar el pànic al fracàs (2-0)

GironaEra una final, i les finals es guanyen. El Girona, angoixat perquè les obligacions ofeguen, es va treure un pes de sobre gràcies a la victòria contra el Numància (2-0). Per trobar l’últim triomf, calia retrocedir quatre mesos enrere, confinament inclòs. Molt temps per a un vestidor que sumava 4 empats en els últims 15 punts en joc i que, de mica en mica, s’ha anat allunyant de la zona d’ascens directe i fins i tot ha posat en risc un lloc al play-off que haurà de consolidar en un tram final ple d’exigència.

La victòria també permet que la continuïtat de Pep Lluís Martí sigui una realitat. Com a mínim, a curt termini. El balear es jugava el càrrec després d’unes actuacions força decebedores. I encara que el partit d’ahir a Montilivi no fos cap crida a l’excel·lència, evita que el club contracti el quart tècnic del curs. La petita millora, a més, no va incloure cap revolució en l’alineació: només va canviar els laterals, Calavera i Oliván per Maffeo i Mojica.

Va ajudar que Samu Saiz, en la primera gran oportunitat del partit al minut 3, aprofités una meravellosa assistència de Cristhian Stuani per foradar la xarxa rival. Saiz va donar un cop de puny damunt la taula per contagiar l’equip d’un optimisme que es va anar moderant amb el pas del temps. Perquè, encara que el Girona no es va amagar i en tot moment va buscar ampliar l’avantatge, qui sap què hauria passat si Castellano, en un cop de cap al pal, hagués igualat el duel.

El ritme el va posar Borja García, ubicat més a prop de la zona de creació que no pas la de finalització. També va canviar lleugerament la seva posició Àlex Granell, més enfocat a l’àrea rival i deixant la responsabilitat defensiva a Rivera. Tothom va saber que l’aposta era bona quan Stuani, al límit del descans, va deixar el partit sentenciat després d’una bona combinació entre Granell i Borja. L’uruguaià torna a somriure. I, si ell somriu, la ciutat sencera pot estar més tranquil·la. El blanc-i-vermell era l’únic equip de la categoria que no havia marcat cap gol des del retorn de la competició.

A la segona part el Girona es va limitar a controlar el joc. Sent sincers, no calia fer pràcticament res més que intentar no complicar-se la vida, un mal costum que s’ha estès al llarg de la temporada. Martí va distribuir els esforços, conscient que diumenge, a Màlaga, tornarà a necessitar la millor versió d’una plantilla que va fer el primer pas per superar el pànic al fracàs.