El Girona passa (i fa passar) vergonya

El Girona encomana tristesa, darrerament. Ja és prou dur mirar la classificació i veure’l novè a set punts del play-off de Primera, però si parlem de sensacions costa trobar paraules que defineixin exactament l’estat d’un equip que preocupa. L'empat in extremis contra el Lugo (1-1) agreuja un mal que no per ser conegut fa oblidar les ferides. El projecte cada cop va a menys, la il·lusió gairebé ha desaparegut del tot i no s’intueix de quina manera pot ressuscitar. Perquè ara mateix el Girona està mort de cap, de cos i de cor. De fet, la imatge comença a fregar la vergonya. La que passen els futbolistes, impotents davant les mostres d’inferioritat que acumulen, i els aficionats, indignats amb la gestió d’un club que, fa dos anys, quan es mirava al mirall tot li quedava bé i no hi sabia veure cap defecte. Ara no hi reconeix cap mèrit.

Sense cap estil reconeixible, Francisco, que està perdent l’energia que el caracteritzava, continua enredant amb constants canvis de sistema intentant descobrir la tecla encertada. De moment, cap ho és. Ni repetint amb tres centrals el Girona se’n va sortir i ben aviat va encaixar un gol a càrrec d’El Hacen. Podrien haver sigut més, però el Lugo, un rival amb qui el Girona ha lliurat batalles memorables, va perdonar tant com va poder. Acumulant homes ofensius i agafant-se a l'èpica, amb un gol de Mamadou Sylla quan el rellotge superava el minut noranta, els gironins van salvar un punt que no serveix perquè l'equip està immers en una espiral terriblement negativa que el pot destruir.