Quan el Girona es va passar de llest amb la FIFA

GIRONALa setmana passada, la FIFA va ratificar que el Mundial 2030 se celebrarà a Espanya, Portugal i el Marroc. Una decisió en la qual Espanya i Portugal han invertit molts anys de feina. Concretament, des de principis del 2009, quan s'esforçaven per organitzar la Copa del Món del 2018 o la del 2022, que finalment van ser per a Rússia i Qatar. I què hi té a veure, tot plegat, amb el Girona? Doncs que el club blanc-i-vermell va demanar ser-ne seu a la Federació Espanyola, llavors presidida per Ángel María Villar, en una d’aquelles decisions inexplicables que només podien passar a Montilivi.

Per començar, l’estadi ni de bon tros era apte ja no per acollir un esdeveniment similar, sinó ni per plantejar-s’ho. De fet, en ple 2024, no ha complert ni els requisits perquè el Girona pugui disputar tranquil·lament els seus partits de la Champions. Aquest divendres rebrà el Valladolid (21 hores, Movistar LaLiga) amb tres graderies retràctils que la UEFA no permet, però que a la Lliga li concedeixen un aforament aproximat de 14.500 espectadors. El mínim per acollir un duel d’un Mundial són 40.000.

D’un dia per l’altre, el president del Girona, Josep Gusó, va programar una roda de premsa l’abril del 2009 en què va comparèixer amb els vicepresidents Josep Sierra, Josep Rigau i Jordi Miró, i que va deixar tothom bocabadat. “Sabem que en les condicions d’aquest club respecte als altres, el més normal seria no presentar la candidatura, però la manera de fer dels gironins és diferent. Treballem molt amb imaginació, ho fem fort i assumint riscos”, assegurava el màxim mandatari d’una entitat que tot just acabava d’ascendir a Segona A. Gusó va ser president del Girona entre el 2005 i el 2010: el va tornar al futbol professional cinc dècades després i el va convertir en una societat anònima esportiva. Era un geni que somiava en gran.

“Tot és complicat, en aquesta vida. Els reptes ens agraden. Estem preparats, i amb l’ajuda de tots ho podem aconseguir. La competència serà molt forta, però el factor sorpresa segur que va a favor nostre”, afegia Gusó. En aquells moments la graderia de Preferent no existia perquè l’anterior s’havia ensorrat, i la zona estava tapada amb una lona. Villar, a més, havia visitat Montilivi vuit dies abans. El que va veure no li va agradar. “S’ha quedat antiquat i s’ha de remodelar. És un camp de futbol, no un estadi”. El Girona va tirar pel dret i va presentar la candidatura de totes maneres, desitjant que li toqués la loteria i algú decidís posar-hi calés per construir un estadi nou. Encara esperen.

Les institucions, perplexes

Rebuscant en l’hemeroteca, cada reacció supera l’anterior. "Dijous, el president em va telefonar per dir-me que farien la sol·licitud per ser seu d’un mundial. Si ho demana el club, ell ja sap què fa. Jo no m’hi puc pas oposar. Entenc que és un gran esdeveniment i hauria estat bé parlar-ne abans. I parlar-ne no vol dir un cop de telèfon, sinó asseure’ns amb temps i antelació. Un camp nou? No vull pas discutir de cap camp. Estem remodelant l’actual, que està quedant bé i quedarà millor", comentava Anna Pagans, alcaldessa de Girona.

“Si el que el Girona volia era sorprendre, de veritat que ho ha fet. Estem parlant d’un Campionat del Món, no pas d’una Copa Catalunya. Si saber-ho és que et deixin anar fa dos mesos en una conversa informal que estan pensant a ser seu d’un mundial…”, explicava Narcís Casassa, vicepresident de la Diputació. "La notícia ens ha enxampat de sorpresa; no en sabíem res", deia Domènec Espadaler, president de la Cambra de Comerç de Girona. "Estem on estem i tenim el camp que tenim. És molt fàcil parlar des de fora i exigir instal·lacions noves sense haver-hi de posar diners. Els que n’hi posem i paguem som tots els ciutadans de Girona. L’any passat hi vam invertir 1,3 milions, ara farem la grada amb els 1,2 milions del pla Zapatero", opinava Josep Maria Jofre, regidor d'Esports de l'Ajuntament de Girona.

Com que ningú no va picar, allò no va anar enlloc, més enllà de quedar-se al calaix de les històries estranyes que envolten el club blanc-i-vermell. El febrer del 2010 la Federació Espanyola es va reunir amb responsables del Camp Nou, l’Estadi Olímpic Lluís Companys i l’Estadi de Cornellà-El Prat de l’Espanyol, però del Girona, ni rastre. "Treballem amb un sistema força metòdic, però quan hem d’improvisar també ho fem bé", havia deixat anar Gusó en la roda de premsa de nou mesos abans. El Girona va improvisar tan bé que no va presentar cap document dels que s’exigien per ser seu. I avui dia, Montilivi encara li duu problemes.