El Girona perd i el seu futur a Europa penja d'un fil

GIRONAIván Martín somiarà amb Klagenfurt. No oblidarà mai ni els carrers ni la seva gent ni l'àrea petita de l'estadi. Perquè allà, en aquell minúscul racó de la terra, va tenir l'oportunitat de mantenir amb molta vida el Girona a la Champions. No ho va fer i l'equip gironí es va disparar un tret al peu perdent contra l'Sturm Graz (1-0). El seu futur a Europa penja d'un fil.

En l'any més especial de la seva història, el Girona està combinant l'excitació pel fet de disputar la Champions amb la crispació que l'envolta, fruit de certes decisions qüestionables per part dels dirigents del club. Just en el pitjor moment, quan Montilivi ha arribat a protestar amb una mocadorada que a la plana major li va fer mal, el vestidor ha assumit la responsabilitat, s'ha posat el pes a l'espatlla i ha espantat les polèmiques. La pilota, al final, sempre s'imposa. A Europa, però, no és suficient.

Veure despertar, futbolísticament parlant, l'equip de Míchel enterra gairebé qualsevol problema. No era fàcil gestionar-ho tot plegat. Per primer cop en molt temps, a Montilivi s'ha parlat més del que passava fora del terreny de joc que dels èxits d'un equip que ha tingut un inici de temporada enrarit. Els resultats no arribaven, les lesions s'acumulaven. Difícil treballar, d'aquesta manera, mentre l'entorn feia massa fressa. Si no són les deficiències de l'estadi, són els preus de les entrades. Fins i tot s'han posat en dubte els valors de l'entitat, amb el nom de Ferran Ruiz, un dels implicats en la presumpta difusió d'un vídeo de contingut sexual d'una menor, com a principal sospitós.

Però quan la pilota ha tornat a parlar, assumint el protagonisme que no hauria d'haver perdut mai, al Girona li ha tornat la rialla. Com a mínim, els caps de setmana. Encara no té els automatismes que tenia, però el sol fet de mantenir la mateixa línia de treball l'ha convertit en un equip fiable. El vestidor gironí ha fidelitzat una idea de la qual no se separa ni un mil·límetre, peti qui peti. I si l'aventura de la Champions s'acaba abans d'hora, com així sembla, que s'acabi. L'escalada a la Lliga minimitza qualsevol mena de dany, que tampoc ho és.

La Lliga de Campions és un premi per a un Girona que ni imaginava jugar-la. A Àustria va viure el cinquè partit de la seva història i va sentir un altre cop una melodia que li quedarà gravada al cor, com a gran record d'una etapa màgica. Però duia el ganivet entre les dents, perquè, com tothom que prova alguna cosa que l'embogeix, no vol que s'escapi. I això anava lligat a una victòria. Com que no va guanyar, ara ha d'esperar una carambola.

Tocat i enfonsat

Els gironins van dur la iniciativa en tot moment i no van trigar a deixar-se veure. Liderats per Bryan Gil, que fa uns partits que té la fletxeta cap amunt, van sotmetre un Strum Graz que tan sols intentava donar algun ensurt sortint al contraatac. Van merèixer avançar-se, però van fallar. Va clamar al cel l'ocasió d'Iván Martín, sol a l'àrea petita i amb el porter superat. Però el bilbaí va xutar malament i es va posar les mans al cap. Ningú no s'ho podia creure.

El pitjor arribaria després de la represa, quan Biereth va caçar un rebuig de Gazzaniga per enfonsar les opcions d'un Girona que va quedar tocat i al qual la fortuna li ha girat l'esquena. Tampoc Francés no la va encertar en un xut claríssim, immediatament posterior al gol encaixat. Ni l'entrada de totes les peces ofensives, ni canvis de sistema, ni Stuani, ni Danjuma, ni Abel Ruiz, ni Asprilla. Res no va moure el marcador, que reflecteix la realitat i la duresa d'una competició que no perdona els errors.

Tan sols un miracle permetrà que els de Míchel es classifiquin per a la següent ronda. I el calendari que es presenta, sent sincers, és terrorífic. Liverpool, Milan i Arsenal. D'aquests tres, n'ha de guanyar dos. No haver-ho fet amb l'Sturm Graz, el que s'entreveia més assequible, és una petita decepció que l'obligarà a tombar gegants.