El Girona tem pagar la novatada de la Champions

Girona"Els partits de Champions s'acaben el mateix dia. No els analitzaré en profunditat. El que ens ocupa és la Lliga, aquest és el focus. Europa és per gaudir". Són paraules de Míchel Sánchez, que va aparcar de pressa la derrota a París, la més feliç de la història del Girona, però no la de Mestalla. Allà, de fet, va emetre la seva preocupació. Contràriament al que es pugui pensar, les queixes no assenyalen l'estressant calendari dels blanc-i-vermells, sinó la manca de futbol que els ha dut a acumular tres derrotes consecutives sumant la del derbi contra el Barça. "Pel que fa a punts, és una mala setmana. I, pel que fa al joc, estic preocupat. El nostre ritme és lent. A València vam tenir el 70% de la possessió, però no vam generar suficient perill. La circulació de pilota no fa mal als rivals i això em té intranquil. No superem les pressions, no som capaços de canviar de costat amb velocitat per generar superioritats. Vam dur el partit a una moneda a l'aire, i no és el que volem que passi. Estem lluny de la nostra idea, actualment", confessava en calent.

El cert, però, és que el tècnic madrileny està fent mans i mànigues per equilibrar les càrregues dels seus homes, que encadenaran tres setmanes jugant cada tres o quatre dies. "Intentem controlar-ho, especialment l'aspecte anímic i el físic, tot i que ho hem de fer sobre la marxa. Tenim eines i informació per saber com se sent cadascú, i estem molt atents a com es troba tothom, però haig d'evitar riscos per no perdre ningú. Ens condiciona, però crec que tenim plantilla suficient per escollir bé", admet Míchel. Entre el Barça i el PSG, va fer cinc canvis en l'alineació; entre el PSG i el València, vuit. El resultat? Els automatismes costen de veure, i les connexions són nul·les.

En la mateixa línia es mou Cristhian Stuani, que a París va complir un somni amb el club de la seva vida. "És la nova realitat, sí. Sabíem que tard o d'hora arribaria. Fa dos diumenges el Barça, dimecres passat a París, dissabte cap a Mestalla... Ho hem de gestionar bé, però estem preparats. No és fàcil, però ens hi estem deixant tot el que tenim. Per això trec pit d'aquest vestidor, perquè és increïble", opina l'uruguaià, que també es pronuncia respecte a la possible vaga de futbolistes, un tema obert a debat aquests dies. "És molt important que ens puguem recuperar, per a nosaltres i pel joc. Ens agradaria notar que això es té en compte i que estem protegits. Cal cuidar el futbol". Míchel, esclar, li dona la raó. "El calendari està saturat. Per a mi, l'espectacle sempre està per sobre dels diners. Perquè el futbol és per a la gent i s'ha de pensar en ells".

Un inamovible i les lesions

La cadena de partits infinits ha provocat que tots els jugadors de camp del Girona ja hagin tingut minuts. L'últim, Juanpe, protagonista en negatiu a València en les desafortunades accions dels dos gols. Els equilibris de minuts col·loquen Bryan Gil com l'únic futbolista de camp que ha participat en els set partits (sis de Lliga i un de Champions). L'altre és Paulo Gazzaniga sota els pals.

La majoria es mou entre les sis participacions (Miguel, David López, Blind, Romeu, Iván Martín, Solís, Portu i Abel Ruiz) i les cinc (Arnau, Francés, Yangel Herrera, Asprilla, Tsygankov i Stuani). Tot i que hi hagi un onze tipus més o menys definit, les variables estan impedint que agafi regularitat, amb la qual cosa el procés col·lectiu s'alenteix. I després, òbviament, les inoportunes lesions: l'última, la de Portu, absent a València però ja recuperat.

Per evitar mals majors, guanyar és infal·lible. És el que intentaran en la visita del Rayo Vallecano a l'estadi d'aquest dimecres (19 hores, Movistar), en què un nou resultat advers podria generar una inquietud encara més gran. Perquè tothom sap que jugar la Champions és un esdeveniment històric i una fita preciosa però, que si no es controla, pot tenir conseqüències desastroses. El Girona no seria el primer club que paga la novatada. "Necessitem els tres punts per tornar a sentir que fem les coses bé. Hem d'agafar una mica de seguretat i estabilitat, allunyar-nos dels alts i baixos en què ens movem actualment. Tenim un problema greu: no podem fer rutina d'això. La gent espera el Girona de l'any passat, però ja no ho som. Ens hem acostumat al fet que guanyar a Primera Divisió és fàcil, i no ho és. Tinc clar que hem de passar un procés, i patirem", finalitza Míchel.