El Girona recorda que no passeja per cap catifa vermella (0-2)

GironaLa felicitat no pot durar sempre. El Girona, que havia escalat fins a la zona de 'play-off' d’ascens gràcies a les dues victòries consecutives, torna a sortir-ne després que l’Elx hagi recordat que la Segona Divisió no és un passeig per cap catifa vermella (0-2). De cop i volta, la revifada s’ha apagat. I com que això serà una constant durant tota la temporada, val més acostumar-s'hi abans de prendre mal.

Incomprensiblement, el Girona ha sortit adormit. Aquí és on ha perdut el partit, i si la ferida no ha estat més gran és perquè el conjunt il·licità no ha pogut aprofitar-ho. Al cap de quatre minuts, Iván Sánchez s’ha fet un lloc i ha superat Juan Carlos des de la frontal de l’àrea. Amb les graderies encara mig buides, Qasmi ha perdonat el segon després d’anticipar-se a la defensa i quedar-se sol a l’interior de l’àrea petita. I el que tothom desitjava que fos un partit plàcid i tranquil s’ha convertit en un partit llarg i un petit malson que ha trencat la bona dinàmica.

És innegable que els gironins ho han provat. Però avui s’ha viscut un d’aquells dies en què ja pots intentar el que vulguis, que val més quedar-se al llit, perquè no et surt res. Engabiats en les possessions llargues i la bona col·locació dels visitants, a la primera part no s’ha vist el Girona distès de les últimes jornades, aquell que havia fet un pas endavant significatiu amb una millora en la intensitat que ha costat trobar. I quan no pot ensenyar les urpes, el seu potencial disminueix considerablement.

Amb el desavantatge, també ha arribat el neguit. Perquè recórrer a l’èpica des de tan aviat ha portat a una frustració augmentada amb el criteri arbitral d’Ocón Arráiz, que no té cap culpa de la derrota però que algun dia hauria d’explicar què li ha fet el Girona perquè el que xiula habitualment no s’apliqui de la mateixa manera quan la samarreta és blanc-i-vermella.

Sense premi

Ha estat protagonista el porter català Edgar Badia, que ha rebutjat una ocasió de Gumbau que Montilivi, que ha vist perdre el seu equip per primera vegada, ja estava celebrant. També s’hi ha acostat Àlex Gallar, amb un xut que ha sortit fregant el travesser. Això, però, ni de bon tros ha espantat l’Elx, que amb espais ha aixecat la veu: Nino i Iván Sánchez han obligat Juan Carlos a estar segur sota els pals.

A la segona part, el Girona s’ha rebel·lat. Amb els decibels al màxim i l’orgull ferit, els homes d’Unzué s’han bolcat en cos i ànima, però sense premi. El navarrès ha cridat Samu Saiz i tothom s’ha envalentit perquè el madrileny és molt bo. Stuani ha aparegut per enviar una rematada de cap al travesser, i Aday Benítez i Àlex Gallar tampoc no han trobat el camí cap a la xarxa. Transformada l’actitud i amb l’Elx fent-se petit, el que no semblava que anés a passar ha passat: Ortiz ha fet el 0-2 després d’un córner i Montilivi, a deu minuts del final, s’ha començat a buidar. Cal tenir paciència, queden 31 jornades.