El Girona recupera la pau suant més del compte (1-2)

GironaNecessitava un partit així, el Girona. Una nit per perdonar-se, per recuperar la pau, per creure en ell mateix. Tot li va somriure, a Miranda, on va sumar un triomf que allunya els neguits (1-2). En tres minuts va posar fi a la ratxa de tres derrotes, amb els gols de Bustos i Bueno. Míchel i el vestidor poden respirar una mica, encara que l’equip segueixi instal·lat en zona de descens. Sense pensar més enllà ni posar exigències innecessàries, va poder comprovar, per fi, que sap jugar a futbol; i que quan ho fa, juga molt bé, malgrat que acabés patint.

Va ser la primera victòria en camp contrari i va ser convincent. Míchel va repetir equip i aquest va respondre. En defensa, tot i exposar-se en alguna contra a l’inici, va tenir-ho força sota control. Amb 0-0 Juan Carlos va salvar la de sempre, en un xut d’Álex López que va semblar una assistència. A partir d’allà, va aparèixer la creativitat que fins ara s’havia amagat. I això que l’arbitratge va posar-hi cullerada, anul·lant un gol a Bustos ratificat pel VAR. Era justíssim.

Però tornem a la creativitat, al talent que no s’ensenyava, a la màgia que va quedar al descobert. Una triangulació entre Baena, Samu –va deixar el porter assegut, cosa que confirma el pas endavant fet últimament– i Bustos va acabar amb el gol de l’argentí, que ja n’ha marcat més que en tota la Lliga passada. Tot seguit, després d’un córner, cop de cap de Bueno i partit sentenciat. Va haver-hi més ocasions, fins i tot un penal no xiulat, però el Girona sempre ha d’acabar suant més del compte. Brugué va retallar distàncies en el tram final i tots aquells que ho veien fet van encomanar-se a la religió per evitar la tragèdia. Un gol ben invalidat va estar a punt d’esguerrar-ho.