El Girona regala gols, Oblak els evita

GIRONASi sucar al Metropolitano ja és difícil de per si, encara ho és més si tu ets el principal problema. El Girona, que ha tingut el propòsit de millorar en defensa, ha encadenat un error darrere l’altre i ha regalat dos gols per acabar marxant amb les mans buides del partit contra l’Atlètic de Madrid (2-1). Tot i que si no fos per les mans d’Oblak, el resultat hauria sigut diferent.

Només començar s’ha fet un tret al peu, cosa que ha facilitat el camí a un rival que no juga bé però en té prou amb la contundència. Una centrada de Griezmann, que ha celebrat l’oficialitat del seu traspàs amb la titularitat, ha estat rematada sense contemplacions per Correa, que en el seu dia va ser el primer futbolista a marcar un gol al club gironí en la seva breu història a Primera. L’argentí mai perdona.

I això que Míchel ha canviat d’inici Juanpe per Javi Hernández, superat pel golejador de la tarda en una acció en què Bernardo també ha badat i ha trencat el fora de joc. Però com que el despropòsit no és individual i sí que és col·lectiu, Correa, murri, ha segellat el seu doblet a l’inici de la segona part, aprofitant un embolic monumental de Juan Carlos en la sortida de la pilota que li ha regalat el gol. El Girona continua concedint massa facilitats al darrere. Quan se n’ha adonat, era massa lluny.

I la vermella a Giménez?

Entre els dos gols, els gironins han dominat. És cert que no ha servit per a res, però qui no es consola és perquè no vol. L’Atlètic, amb avantatge, s’ha relaxat i li ha deixat fer, fins que s’ha sentit recriminat per la seva afició, que l’ha xiulat. El Girona ni ha trobat espais ni ha sabut fer mal; ha malgastat totes les oportunitats que ha tingut. Arnau, el jugador més perillós, ha aprofundit diversos cops per la banda i ha assistit Oriol Romeu en la primera acció ofensiva amb cert sentit. Witsel ha rebutjat el xut. També n’ha tingut un parell Yangel Herrera, incrementant unes bones sensacions trepitjades pels errors. I per Giménez, que s’ha passat de frenada amb Arnau, però en comptes de veure la vermella ha vist la groga. Petits detalls.

Els homes de Simeone han decidit que la vida és molt millor si no penses gaire, fent dues estocades que han deixat amb un pam de nas els gironins, capaços de ressuscitar quan ningú no s’ho pensava. Riquelme, amb un xut llunyà, ha obert una escletxa a l’esperança. Ja hi havia Stuani al camp, recuperat de la seva arrítmia, sens dubte la millor notícia de la tarda. El Girona s’equivocarà, tindrà moltes mancances i pot fer moltes coses millor, però mai se’l podrà assenyalar per rendir-se abans de temps.

I ha tingut l’empat, i tant si l’ha tingut. Maleït Oblak. Si per sort superes Koke o Saúl al mig del camp, i saps desfer-te de Giménez o Savic, encara et queda el cim del porter eslovè, que ha desviat prou un xut d’Aleix Garcia que ha acabat impactant en el pal. La cosa no s’ha quedat aquí i Oblak ha tornat a treure una mà escandalosa a un nou xut del d’Ulldecona. Hauria sigut un reforç a una autoestima lleugerament debilitada amb la tercera derrota seguida.