El Girona reprèn la Lliga més pendent dels despatxos que de la pilota

GironaEl Girona que reprendrà la Lliga al camp de l’Sporting (18.15 h, Gol) tindrà poc a veure amb l’equip que defensarà Montilivi un cop es tanqui la finestra del mercat d’estiu. La pilota torna a rodar, però els pensaments estan dirigits a la revolució que du a terme l’àrea esportiva. Els luxes del passat quedaran oblidats, després que una plantilla dissenyada per a l’ascens, amb els sous desorbitats comprovats els mèrits, es quedés a les portes de Primera. El perfil del nou projecte de Quique Cárcel abraça la modèstia: jugadors amb menys currículum i més fam. Convertir-lo en realitat ja és una altra cosa, perquè és difícil maniobrar amb la realitat d’un pressupost a la baixa. Mantenir Francisco a la banqueta assegura competitivitat. Però l’estrena del campionat no serà gens senzilla, tenint en compte l’embolic emocional que hi ha al cap de la majoria dels futbolistes i la tensió que provoca anar tard per digerir un pressupost que encara no quadra.

La situació del Girona, ara mateix, és complicada. Perquè un gruix de futbolistes titulars ja han abandonat l’entitat (Riesgo, Maffeo, Ignasi Miquel, Mojica, Borja García i Brandon Thomas); alguns de més secundaris tampoc s’han quedat (Oliván, Soriano, Rivera); d’altres tenen les maletes fetes (Gallar), o gairebé (Diamanka); els més afortunats han deixat prop de nou milions a la caixa (Bounou, Lozano i el mateix Borja); i falta per esbrinar quin serà el futur de dos autèntics pilars (Àlex Granell i Cristhian Stuani), sabent que pràcticament ningú és intocable i tothom pot sortir (Alcalá, Jairo o Juan Carlos). “No em preocupa gens la situació, era conscient que podia passar. Tothom tindrà compromís fins al seu últim dia, però no ens enganyem; alguns hauran de marxar els pròxims dies”, opina Francisco, que reconeix no tenir el favoritisme de l’any anterior. “El club està fent el màxim per demostrar que continua amb la mateixa valentia que altres cursos però sabem que trigarà més que altres vegades. És molt complicat fer signar futbolistes, perquè ara mateix hi ha clubs per davant nostre. Ens esforçarem amb el que hi hagi”.

Respecte al futur de Granell i Stuani, els grans líders del vestidor, pot passar qualsevol cosa. El capità té un peu fora del club que estima, perquè gestiona ofertes que li permetrien fer un salt de qualitat econòmicament i esportivament. Granell, el jugador amb més partits de la història del Girona a la LFP, que va renovar ara fa un any, sap que les condicions del joc han canviat: és impossible mantenir-li el salari un segon any a Segona. Veu amb bons ulls marxar, però la seva implicació en cas contrari no variarà gens. Sobre Stuani res és segur, perquè un futbolista que garanteix tants gols sempre està a l’aparador malgrat el gran contracte que presenta, i viure en constant esforç per aguantar l’equilibri no pot sortir bé cada vegada. La voluntat i la seva fidelitat, però, són arguments a favor del miracle de seguir gaudint de l’uruguaià per quart any consecutiu. Fins a l’últim dia ningú respirarà tranquil.

Convocatòria condicionada

Tot, evidentment, condicionat per un límit salarial que està donant autèntics maldecaps. De moment han arribat Calavera, Franquesa, Monchu i els cedits pel City Muric i Pablo Moreno, als quals s’ha d’afegir Yan Couto, que fa una setmana que s’entrena. També ha tornat Bernardo, candidat a no seguir. I hi ha noms a la recambra (Sielva, Corredera, Juncà), que tindran més o menys èxit en funció del temps que passi. Perquè els gironins estan bloquejats esperant sortides que permetin respirar l’economia. De fet, han completat la convocatòria amb jugadors del filial perquè el primer equip, ara com ara, no dona més de si. L’alineació podria ser la formada per: Muric; Calavera, Bernardo, Juanpe, Franquesa; Gumbau, Granell; Jairo, Samu Saiz, Valery; i Pablo Moreno. A la llista no hi apareix Stuani, que arrossega l’expulsió de la final del play-off i complirà la sanció, ni Aday, acabat d'operar. Lluirà galons Samu Saiz, que aquest curs es veurà obligat a ser més regular, contra un Sporting que ha guanyat els dos partits jugats sense encaixar cap gol. “L’objectiu no pot anar més enllà del partit que toqui, el temps dirà si som mereixedors de lluitar per l’ascens”, finalitza Francisco.