El Girona es retroba amb la passió que el va fer gran (3-1)
Unzué respira tranquil gràcies al millor partit blanc-i-vermell del curs
GironaNo hi ha res com les victòries per superar les crisis i les pors. El Girona, que necessitava guanyar, va fer el millor partit del que portem de Lliga contra el Deportivo (3-1) per complir el principal objectiu. Però és que també va recuperar un estat d’ànim malmès en els últims mesos. Entre el dol per la pèrdua de la Primera Divisió i el xoc que suposa veure’s lluny del luxe que suposa formar part de l’elit, l’equip s’ha anat oblidant d’allò que sempre l’havia fet gran: la passió. La llosa del passat més recent és gran i les comparacions són odioses. El pas fet contra els gallecs, tota una alenada d’oxigen per a Unzué, permet que els gironins retrobin uns orígens que faran bé de no perdre si realment volen aspirar a aconseguir l’ascens.
Montilivi, que va posar de la seva part donant suport, demanava més intensitat, exigia valentia. I el Girona es va atrevir, fregant l’excel·lència en 45 minuts per posar-se el pitet i gaudir. Com en les seves millors nits, l’equip va creure en si mateix. I quan un creu, tot és possible. Liderats per un Borja García sublim, amb total llibertat per fer i desfer, l’actuació coral va ser la mostra més convincent del curs, per qualitat i continuïtat. Sota el 4-4-2, les associacions van ser una constant i ningú va desentonar. Tothom demanava la pilota, tothom corria per posar el seu gra de sorra. I el més important, tothom va participar amb sentit. Cap prec hauria salvat el Deportivo de la derrota.
De la pressió de Gumbau, els blanc-i-vermells van obrir la llauna. És el resultat d’anar a mossegar en cada jugada com si s’acabés el món. El gol va ser un premi per a Borja García, que va acompanyar fins al fons de la xarxa una rematada al pal de Cristhian Stuani. S’ho van passar bé, tots dos, buscant-se mútuament a la mínima oportunitat. L’1 a 0 va fer que tot l’estadi es tragués un pes de sobre, sobretot Unzué, que no va evitar l’esbroncada quan va decidir substituir Borja en els minuts finals. Lluny d’acomodar-se, el Girona no va parar d’insistir fins a trobar el segon gol, marcat per Gual després d’un rebuig en una jugada d’estratègia. El més normal hauria estat que arribés el tercer, però no es pot demanar tot.
Va tocar patir perquè l’entrada de Borja Valle, que va retallar les diferències amb un xutàs, va fer millor el Deportivo. Però faltava el gol del de sempre, el de Cristhian Stuani, aprofitant un contraatac, perquè la felicitat fos completa.