El Girona s’anima i decideix seguir endavant a la Copa (1-0)

GIRONAEntre les setze boles del sorteig de vuitens de la Copa hi haurà el nom del Girona, que s’ha carregat l’Osasuna amb un gol de David Juncà (1-0). Els gironins segueixen abraçant una dinàmica excel·lent, que els ha dut a guanyar sis dels últims set partits i onze dels últims quinze.

Durant l’escalfament, Biel Farrés somiava despert. El central del filial ha sigut l'últim nano del planter a estrenar-se amb el Girona. Un talent més d’una fàbrica de joies inesgotable. De fet, fa pocs dies l’analista de dades Jesús Lagos va publicar a Twitter un estudi en què revelava que el Girona és l’equip de les cinc grans lligues europees i les respectives segones divisions que més cops ha convocat, juguin o no, com a mínim un parell de vegades (per jugador) jugadors sub-20. I especifica un parell de vegades perquè les convocatòries no siguin fruit de la sort, com pot ser un recurs en cas de covid. Des de l’inici de curs i fins al 31 de desembre, el Girona va citar catorze futbolistes.

L’equip de Míchel està immers en una dinàmica en la qual gairebé tot li surt. Jugui qui jugui, el rendiment col·lectiu no només no se'n ressent, sinó que la competitivitat general està convertint el Girona en un conjunt molt millor. I quan un és millor, també és més fiable. No ha importat gens que al davant hagi tingut un rival de Primera Divisió com l’Osasuna: al cap de sis minuts ja s’ha avançat al marcador. Amb naturalitat, sense cap mena de complex. Perquè els gironins s’ho creuen. Una assistència descomunal a l’espai de Santi Bueno, només apte per a majors de 18 anys, l’ha finalitzat amb sang freda i sense dubtar Juncà.

Els navarresos, plens de futbolistes desitjosos d’oportunitats perquè a la Lliga són suplents, només han inquietat la porteria de Juan Carlos, que l’altre dia a Osca va estar a la banqueta, en detriment d’Ortolá, al final de la primera part; però el xut del Chimy Ávila ha impactat amb el pal. La decisió de posar Juan Carlos a la Copa sembla confirmar el canvi de rols que els dos tindran a partir d’ara els caps de setmana. Montilivi, que s’ha retrobat amb Ramalho, un jugador estimat, s’ha mirat el partit amb tranquil·litat. Només hi havia coses a guanyar. Tampoc el Girona ha gaudit de gaires ocasions clares, però sí que ha arribat força a l’àrea contrària. Artero i Borja han sumat minuts de qualitat, mentre que Bustos s’ha anat desesperant, incapaç d’entrar gaire en joc.

Aplaudiments a l’entrega

L’argentí, molt qüestionat, pot estar vivint els seus últims dies a la plantilla, que busca un davanter més solvent per donar una rotació efectiva a Stuani. Dues males accions han provocat que Montilivi perdés la paciència per un moment. Quan ha sigut substituït, però, mentre ell plorava l’estadi ha arrancat a aplaudir per agrair l’esforç d’un jugador que ho intenta i no se’n surt. Una gran reacció, la dels aficionats, que deixa un altre missatge: a Girona tothom està unit. I a vuitens.