El Girona s’atreveix a sentir un bonic formigueig (3-0)

GIRONA“Ens falta ser un equip guanyador”, deia l’entrenador Míchel Sánchez a la prèvia. 24 hores més tard, el Girona feia un pas més cap a l’estabilitat derrotant amb seriositat, entrega i molta feina el Leganés (3-0). Una victòria de prestigi, que demostra que l’equip toca de peus a terra però a la vegada treballa per arribar al cel. 

Un triomf que el manté en la lluita per la convicció, creïble, que aquest any poden passar coses boniques al final de la temporada. La capacitat que tenen els gironins d’abraçar l’esperança, després de tres estius seguits acabant amb el cor trencat, mereix un premi: a principis de desembre ja tornen a sentir el formigueig.

Els gols en pròpia porta d’Arnaiz, intentant rebutjar un xut de Samu Saiz, i l’oportunisme del de sempre, Cristhian Stuani, el màxim golejador de la categoria amb 11 gols -ha superat els 10 fets l’any passat- i l’únic amb poder per fer passar el fred, van deixar el partit pràcticament enllestit al descans. Abans, l’equip, acompanyat d’una versió excel·lent de Montilivi, oblidats els retrets i dedicat a donar suport, va saber baixar al fang. Sense escatimar esforços, va desactivar els intents dels madrilenys mitjançant una efectiva pressió a camp contrari i produint una recuperació rere l’altra que sumava velocitat i sentit al joc. 

Continua la dinàmica positiva

Míchel ha aconseguit canviar el Girona, beneficiat també per l’espiral en què es mou un vestidor quan la dinàmica és positiva. I per Stuani, l’ídol entre els ídols, que va signar un nou doblet: ha marcat nou gols en els darrers set partits. És una bestialitat.