El Girona s’educa per reconduir la frustració (1-1)

GIRONAQuan t’eduquen per guanyar no sempre t’ensenyen quina és la resposta adequada quan això no passa. Estrany, quan el més habitual a la vida no és sortir guanyador. Normalment, ens acompanya la derrota i guanyar és l’excepció. I Míchel ho sap, per això inculca tranquil·litat. Un sentiment compatible amb la frustració viscuda per haver-se allunyat tant de l’ascens directe. Encara que a Montilivi ningú no vulgui saber res del play-off, queda aquest as a la màniga. L’únic error que no pot cometre el Girona és menysprear-lo, perquè un gran nombre de clubs donarien moltes coses per lluitar pel que està lluitant. L’empat a Madrid és un bon símptoma (1-1).

Perquè a Butarque va deixar clar que ni la Lliga se li farà llarga ni li falta motivació per repetir presència en unes eliminatòries que, tampoc no ho oblidem, no té assegurades. Més pràctic que vistós, l’equip gironí va fer un partit força correcte tenint en compte que arribava després d’una patacada grossa i que el rival no era un qualsevol. El gran protagonista de la primera part va ser Arnau, influent en els dos gols marcats. En el del Girona, aprofitant un rebot nascut de l’estratègia; en el del Leganés –abans, José Arnaiz va topar amb el pal–, quedant-se enganxat quan la defensa sortia i possibilitant la rematada de Qasmi a la xarxa. És un diamant del qual tothom parla meravelles, però amb 18 anys encara hi ha molt per polir.

Era un bon resultat, l’empat. Especialment perquè impedia prendre més mal a un equip que ja n’ha pres prou. El recurs de la pilota aturada va ser el més efectiu, però no sempre serà festa i Jiménez va lluir-se davant Stuani, que no marca des de fa més d’un mes i això, es vulgui o no, el Girona ho nota. En una categoria en què la contundència a les àrees decideix campionats, els blanc-i-vermells demostren fortalesa a la pròpia: Juan Carlos va desviar un contraatac de Bautista i va assegurar que, una setmana més, conservaran un lloc en un play-off que han decidit valorar, no fos cas que el trobin a faltar.