El Girona s’ofega en l’espessor (2-1)

GIRONALa primera derrota del Girona a la Lliga ja és aquí. Va arribar contra la Ponferradina, el líder de la competició amb un ple de triomfs, que semblaven tenir-ne prou amb un gol de Yuri només començar. En un tram final boig, Bustos va empatar; però immediatament Dani Ojeda va trencar el partit. Els homes de Míchel no es van sentir gens a gust. Ahir, de fet, van aturar la progressió que havien ensenyat.

A Míchel li va fer tant el pes la darrera mitja hora contra el Las Palmas, que gairebé va calcar l’equip tipus. Només va faltar Bustos, per qui va continuar Samu Saiz, l’home que de mil oportunitats no n’aprofita ni una. Hi van ser Baena i Gabri, que amb Arnau completa una banda dreta de molt futur, però d’un present encara verd. Al minut 3, va quedar ben clara la inexperiència de dos jugadors de només 18 anys, incapaços de llegir que Naranjo i Ríos Reina els farien un embolic. La jugada la va rematar Yuri, l’etern golejador, amb un cop de cap des de l’àrea petita impossible per a Juan Carlos, que encara no havia encaixat en tota la Lliga.

Atordit, no entenia què havia passat; per a la Ponferradina era el context ideal. La feina era del Girona, que en comptes de tornar-se boig va dedicar-se a aturar el temps, per si això li permetia controlar les coses. Error. Copete li va pispar un contraatac a Stuani, però els locals no es cansaven de llançar l’ham per si els catalans picaven i s’obrien. De fet, en una transició Dani Ojeda i Yuri van estar a punt de fer el segon. Els gironins, que ja no estaven atordits sinó que directament estaven espessos, van donar pocs motius futbolístics per creure que podien puntuar. Però gairebé ho aconsegueixen.

Pèssima gestió del momentani empat

Ho va provar Samu a la segona part, amb un xut fluix. La tornaria a tenir prop del final, però. Per força havia de posar tot el que li quedava, el Girona, perquè el partit ja el tenia perdut. Juanpe, en una jugada d’estratègia, va obligar Amir a treballar. Pulido Santana, per variar, va fer de les seves, perdonant una vermella a Naranjo per un cop de colze a Arnau. Ni això es pot fer servir d’excusa: l’equip de Míchel, en línies generals, no va estar encertat. Només quan intervenia Baena es creava una lleugera sensació de perill.

Bustos es va guanyar els minuts que va jugar, assistint Stuani en la primera pilota que va tocar. L’uruguaià va topar amb Amir, després d’un xut inofensiu. Tornaria a fallar minuts després, però no així l’argentí, que va empatar en uns darrers minuts desordenats. I pèssims, perquè és inexplicable que Dani Ojeda pogués fer el 2-1 amb tanta facilitat. El partit va acabar amb una petita baralla, fruit de la impotència.