El Girona sobreviu a Almeria fent el pitjor partit de la Lliga

GIRONAPatint, amb deu i fent el pitjor partit de la Lliga. Però el Girona ha sobreviscut a Almeria, on amb l'empat (0-0) n'ha fet prou per recuperar el lideratge de Primera Divisió. En sis mesos, aquesta és la pitjor imatge de l'equip català, irreconeixible si se'l compara amb el que ha fet durant el que portem d'aquest curs històric. De fet, pràcticament no ha gaudit de cap oportunitat clara.

El Girona, encara que no ho sembli, és un equip com els altres. Comú, corrent, amb les seves virtuts (moltes) que el converteixen en extraordinari, i els seus defectes (alguns) que el fan previsible. A Almeria, paralitzat com no ho havia estat encara en cap de les primeres dinou jornades del campionat, ha fet un partit molt dolent. El cuer de la Lliga, que no sap el que és guanyar, l'ha superat amb diferència i ha gaudit de prou ocasions per endur-se el triomf. No ho ha aconseguit perquè el Girona, també en els dies en què no sap brillar, sap resistir.

La clau d'aquesta davallada en el joc dels de Míchel, que ha sorprès deixant a la banqueta Savinho, per precaució, està en el ritme i la intencionalitat, que no han sigut els mateixos amb què sol obsequiar els amants del futbol. Ni ha sabut posar la velocitat adequada en el moment oportú, ni ha aconseguit desxifrar de quina manera havia de crear les accions que normalment crea sense haver de pensar. Res ha fluït, a terres andaluses, i el joc s'ha ressentit per la manca d'un conjunt que podia tornar a fer història.

Que el Madrid no tingui partit de Lliga aquest cap de setmana permetia als gironins situar-se líders provisionals en cas de puntuar i igualar els punts sumats en tot l'any passat (objectiu aconseguit), i, si guanyaven, assolir el rècord numèric dels 51 punts del club a Primera, establert el 2017-18, amb Pablo Machín a la banqueta (objectiu pendent). Tots dos al·licients feien presagiar un Girona sortint a mossegar i no el Girona espès i descol·locat que s'ha vist. Aquest equip ha malacostumat tothom, i això ha multiplicat la sensació que la imatge ha estat fluixa, però que potser (i només potser) és la que hauria de ser si no s'entossudís a fer obres d'art setmana rere setmana.

Amb la lluita per la primera posició oberta, però, les exigències no poden ser les mateixes que quan l'equip es barallava per salvar-se. Se li demana molt, al Girona, i encara se li demanarà més. I amb això també haurà de saber conviure. No sempre tindrà Gazzaniga amb aquest estat d'ànim, disposat a aturar tot el que li arribi, fent veure que té més de dues mans i de dos peus. Arribas i Baptistão tindran malsons amb el porter argentí, un gegant sota els pals que ha convençut a mitges els seus companys que, tot i jugar malament, se'n podien sortir.

Cada pèrdua blanc-i-vermella provocava uns desajustaments que Míchel, des de la banqueta, no sabia com controlar. Ha fet canvis, el madrileny, que tenia recursos per capgirar la dinàmica negativa. Han entrat Tsygankov i Solís, i això, modificant una mica el dibuix, ha permès que Iván Martín tingués més recorregut ofensiu, a costa d'un Pablo Torre apagat. Valery, enganxat a la banda, oferia espurnes però poca cosa més. Dovbyk i Aleix Garcia, aïllats, gairebé no han aparegut. Ni els contraatacs en avantatge feien efecte perquè es prenien males decisions.

El canvi de tendència dura poc

També ha estat el torn de Savinho i Stuani, quan el Girona ja buscava el cop d'efecte definitiu. Al cap de 70 minuts no havia xutat a porta (tampoc ho ha aconseguit de manera clara en 90) i així és impossible guanyar. L'entrada del brasiler ha suposat un canvi de tendència i l'equip ha augmentat les marxes. Quedava molt temps i la victòria ja no era una utopia, però calia encertar. En els partits del Girona, ja se sap, pot passar qualsevol cosa en qualsevol instant.

I ha passat, esclar. Aleix Garcia ha vist la vermella directa quan faltaven deu minuts per al final per tallar una clara internada de Melero, que es plantava sol davant Gazzaniga. Llavors, novament tot ha canviat i l'Almeria ha tingut l'oportunitat de decantar el partit a favor seu, especialment en una ocasió de Montes i en una altra que Arnau ha rebutjat al minut noranta-sis. El Girona ha salvat un punt d'or.