El Girona toca de peus a terra a Lugo (3-0)

GironaAntonio Luna va ensenyar què no ha de fer un futbolista professional si el que vol és ajudar al seu equip. Expulsat per una entrada a destemps i totalment innecessària en una zona de poc risc, al darrer instant de la primera part, el Girona va haver de jugar amb un home menys durant quaranta-cinc minuts, condicionant el pla d’un partit que va acabar perdent clarament (3-0).

Honestament, no es pot salvar res. Perquè van rendir un homenatge als seus defectes. No hi va haver cap rastre de bon joc. Ni d'intencionalitat. Francisco, que va acabar emprenyat com poques vegades, va incloure Ramalho, Kebe i els reforços ofensius Bárcenas i Bustos –no se’ls va veure- a l’onze, però tothom va dedicar-se a esperar que sobresortís alguna genialitat. I com aquesta no va aparèixer, Luna va decidir espatllar la feina feta i alterar un guió semblant al de la primera derrota de la Lliga a Gijón, en què Franquesa va disparar-se un tret al peu deixant els seus companys en inferioritat.

Els locals van olorar sang i es van llançar per la victòria, tancant als catalans al seu camp, però es van topar amb Juan Carlos, encertat davant les ocasions de Cristian Herrera, Xavi Torres i Venancio. El porter no va poder fer res en el xut del mateix Torres a mitja hora per al final. La trista imatge de l’equip, que va oblidar plantar cara, no va transmetre res positiu; tot el contrari, Hugo Rama i Chris Ramos van ampliar la diferència fent tocar de peus a terra el Girona, que beu un glop de realitat amb la golejada encaixada.