Un sublim Girona remunta contra el Madrid (2-1)
Els gols de Stuani i Portu en el segon temps fan justícia al partidàs dels homes de Pablo Machín
GironaEl Girona culmina una setmana de somni, començada amb la victòria a Riazor i acabada amb un triomf sobre el Madrid (2-1) sembrat des de l'èpica i la passió. Igualant el talent dels blancs amb el cor d'un equip que sembla que no té límits. En un partit en què els gironins han estat infinitament superiors, Stuani i Portu han fet valer l'actuació col·lectiva d'un conjunt, senzillament, brillant. La derrota allunya l'equip blanc a 8 punts del Barça.
Tot i que la lògica deia que la possessió seria monopolitzada en excés pel conjunt blanc, el Girona ha sortit amb arguments per dir-hi la seva. Zidane, que no ha dubtat a posar tota la carn a la grella, ha vist com el seu equip cedia terreny en un inici que bé s'hauria pogut capgirar si Maffeo, en una centrada xut, hagués marcat en lloc d'estavellar la pilota al pal quan Montilivi ja cantava el gol. Tot seguit, el Madrid ha flairat la sang muntant un mortífer contraatac amb els locals descol·locats que ha culminat Isco posant un avantatge que no feia justícia als mèrits contrets. Quedava molt partit, massa per abaixar els braços. Quan el Girona recuperava la pilota, els espais a l'esquena dels blancs eren evidents. Portu s'ha fet un fart d'intentar-ho, però si no era Ramos era Marcelo qui impedia que progressés. La qualitat als metres finals del Madrid, però, deixava entreveure que en qualsevol moment podia arribar la sentència. Benzema ha tingut la més clara, però ha decidit erròniament després de fer-se un lloc a l'interior de l'àrea. La rèplica ha tornat a ser un cop dur. Portu ha demostrat que té recursos amb un cop de cap que ha tornat a impactar al pal, mentre Casilla veia com la pilota es passejava per la línia de gol. El Girona queia amb el cap ben alt.
Quatre minuts d'escàndol
Les revolucions no han baixat ni un mil·límetre a la represa. Portu ha seguit a la seva, portant de corcoll un Madrid que ha tornat a demostrar el seu potencial ofensiu en una rematada de Benzema que ha tret sota pals Aday. L'èxtasi, però, no ha tardat a arribar. Stuani, mostrant l'olfacte que l'ha dut a ser el jugador més determinant d'aquest curs fins ara, ha igualat el partit després d'acompanyar una immensa jugada de Borja García. Quatre minuts després, Montilivi embogia, dret, acompanyant una jugada plena de rebots que ha acabat amb el gol de Portu. Tal com va passar el dia de l'Atlètic, el Girona ha mostrat aquell caràcter que tant el caracteritza, i ha aconseguit una proesa de conseqüències psicològiques inimaginables. Zidane ha tirat més llenya al foc, però ha estat massa tard per combatre la rauxa d'un Girona que, aïllat del soroll generat durant la setmana, ha parlat damunt del terreny de joc.