El Girona troba una escletxa de supervivència (1-2)

GIRONASobreviure és un art, i també una necessitat. El Girona va recórrer als impulsos més purs guanyant el Las Palmas (1-2), capgirant el duel gràcies als gols de Sylla i Couto. Quan més ho exigia el context, quan pitjor s’havia posat la temporada i quan més dubtes havia generat la figura de Francisco, els gironins aturen la caiguda lliure en què s’havien vist immersos i recuperen una espurna de positivisme que feia falta.

L’equip blanc-i-vermell va repetir la proposta: va recórrer al 3-5-2 de les últimes setmanes. Per fi el resultat va acompanyar. Les principals diferències, aquest cop, van ser al doble pivot, amb els joves del filial Terrats i Kebe, i a la davantera, amb la parella Sylla-Bustos. Francisco va aconseguir el que volia, a la seva manera. De fet, era més important guanyar que convèncer. Però no va evitar que, tot i dur el pes del partit, el Girona veiés com els atacs dels canaris eren més productius que els seus.

Especialment al principi. La mobilitat dels locals, amb Jesé com a principal reclam, va generar més d’un ai al cor. Dos xuts del fitxatge estrella, disposat a afinar la punteria, van estar a punt de rubricar el desavantatge al marcador. La circulació gironina era lenta i improductiva. Algun detall de Couto a la banda i alguna desmarcada de Sylla, això va ser gairebé tot a la primera part. Bé, i una ocasió d’Aday des de la frontal que va rebutjar Domínguez amb els punys. I així no es va enlloc.

Sobretot si ningú talla l’absurd costum que té aquest vestidor de cometre errors que comprometen. Quan el 0-0 semblava inamovible abans del descans, Bustos, un davanter que encara no ha marcat cap gol a la Lliga, va regalar un penal. Lemos va enganyar Juan Carlos per repetir la història de cada setmana. Perquè el Girona porta tot el campionat fent el mateix, concedint allà on els rivals no arriben perquè hi arribin. Com en el tema de les expulsions: ahir va ser Bueno, la dotzena vermella del curs i la tercera seguida.

Les remuntades existeixen

La nit, però, anava de regals. Als dos minuts de la segona part, Sylla va aprofitar una badada descomunal dels defenses contraris i una sortida en fals del porter per marcar a porteria buida. Francisco ja havia castigat Bustos, deixant-lo a la dutxa i apostant per Bárcenas, que va estar a punt de fer el segon instants després. Però el problema també estava a l’eix central, en què malgrat la superioritat numèrica dels gironins la poca contundència en els marcatges facilitava les ocasions del Las Palmas: a Mujica li van invalidar un gol per fora de joc i Araujo va rematar per sobre del travesser. L’ex del Barça B obligaria Juan Carlos a intervenir en un segon intent.

El súmmum de la irrealitat que es viu aquesta temporada va arribar amb la remuntada. Perquè es va fer possible just en els minuts en què semblava que la derrota cauria més aviat que tard. Com a mínim, el caràcter del Girona encara existeix. Potser està més amagat que altres vegades, però de tant en tant es deixa veure. Yan Couto va finalitzar una triangulació entre Gumbau i Sylla i va fer saltar d’alegria tota la banqueta. Era una victòria obligada, sobretot per explotar la fe, tornar a mirar cap amunt i no entrar en crisi.