El Girona troba un mur que li impedeix guanyar

GironaAlleugerits de la pressió addicional que hagués pogut suposar una punxada del Getafe -la seva victòria va impedir que els gironins aconseguissin l’ascens ahir de forma matemàtica-, Montilivi es va vestir de gala per donar suport a un Girona que no va passar de l’empat davant l’Alcorcón (0-0). Infinitament superior al seu rival, la falta d’encert va impedir el triomf d’un equip que disposarà d’una nova oportunitat per pujar a Primera diumenge que ve a Tarragona, tot i que no dependrà d’ell mateix, ja que l’avantatge s’ha reduït fins als 5 punts.

Pablo Machín va recuperar el seu dibuix tàctic habitual, utilitzant dues referències en la punta d’atac després de recuperar Fran Sandaza -absent en el Ciutat de València per sanció-. El davanter castellà va fer parella amb Samuele Longo, buscant una pressió alta que va tenir el seu efecte durant tot el partit. Amb Granell mirant-s’ho des de la graderia per acumulació de targetes grogues, el tècnic sorià va apostar per l’experiència i el saber fer al mig del camp d’Eloi Amagat. A l’eix defensiu, la tornada a l’onze de Kiko Olivas i la presència de Pablo Maffeo i Mojica als carrils -Aday va patir una ruptura muscular divendres-, completaven les cinc novetats en l’onze titular respecte a la derrota contra el Llevant. La balança va caure ràpidament cap al costat gironí, que va gaudir de les primeres grans ocasions mitjançant un dels millors recursos d’aquest equip: l’estratègia. Si Mojica va rematar fregant el pal en la primera aproximació amb cert sentit, Dmitrovic va salvar el conjunt madrileny en el minut 24: Eloi, en primera instància, i Portu, després del refús, van obligar el porter serbi a intervenir providencialment. Els homes de Julio Velázquez -immersos en la lluita contra el descens- van ser incapaços de triangular més enllà de tres quarts de camp, refugiats en tasques defensives a causa de la insistència local. El partit, en alguns moments, d’interès futbolístic en va generar ben poc. Els intents del Girona eren contrarestats per una sòlida defensa visitant, que rebutjava com un mur qualsevol aproximació amb cara i ulls dels homes de Machín.

No devia estar gaire satisfet el tècnic sorià de com va decaure la intensitat dels seus homes a mesura que transcorria la primera meitat. Fruit d’això, el primer canvi no es va fer esperar. Borja García va fer acte de presència en lloc d’Eloi, garantint més creativitat en la zona de finalització tot i que s’assumia més risc en tasques de contenció. El Girona, tal com ho va fer en l’inici de partit, va tornar a pujar un graó la seva presència a l’àrea visitant. Mojica, un malson per a Nelson durant tot el partit, en va tornar a fer de les seves amb una gran jugada individual que no va sorprendre a Dmitrovic. El gol semblava que cauria pel seu propi pes. I Portu el va tenir a les seves botes. Des de l’àrea petita, totalment sol, no va encertar a rematar entre els tres pals una centrada de Borja García des de la banda esquerra. No va ser l’única. Maffeo va fer un misto quan el gol ja es cantava i Longo no va ser a temps d’aprofitar una centrada en els millors minuts d’un Girona sense complexos i llançat en atac. Els gironins no en van tenir prou amb la insistència per sumar tres punts clau, però sí amb Pere Pons -omnipresent en una segona meitat per emmarcar- per evitar danys innecessaris.

Canvis a Tarragona, festa a Reus

Millor van anar les coses a Reus, on els locals van superar 2 a 1 el Sevilla Atlètic i acaben en forma la temporada. A Tarragona, en canvi, el Nàstic va destituir el tècnic Juan Merino, que serà substituït en les últimes tres jornades per Nano Rivas, fins ara al filial del Getafe, en l’intent dels tarragonins de sortir de les posicions de descens.