El Girona i Tsygankov neutralitzen les fanfarronades del Rayo Vallecano

GIRONASort de Viktor Tsygankov, perquè la visita del Girona a Vallecas no feia bona pinta. I sort de les fanfarronades del Rayo Vallecano, que amb 2-1 al marcador ha decidit que podia permetre's el luxe de sortir a tots els highlights de la jornada emulant aquell penal que en el seu moment va inventar Cruyff i van posar a l'aparador Messi i Suárez. Però ni Trejo és Messi ni Isi és Suárez. I ni de bon tros cap dels dos és Cruyff. Això sí, han complert el seu objectiu, però no de la manera que es pensaven: els resums emetran que han fallat el penal.

L'equip de Míchel ha salvat un punt que, durant molts moments, no ha merescut (2-2). Però disposar de Tsygankov és un luxe al qual a Montilivi no estan gaire acostumats. És un jugador diferencial, l'ucraïnès. El seu doblet ha provocat la rebel·lió d'un vestidor que respira una mica, perquè podia haver sortit de Madrid carregant a l'esquena una tempesta important.

L'ex del Dinamo de Kíiv ha contrarestat tots els problemes que el Rayo li ha plantejat a un Girona que també s'ha llançat pedres a la seva pròpia teulada. Perquè els gironins no aprenen dels errors comesos. La tebiesa defensiva i la falta d'intensitat per contenir l'empenta local han tornat a sortir a la llum. Va passar a Almeria, Cadis i Getafe, en partits rellevants. A Vallecas ha passat tres quarts del mateix.

El 2-1 amb el qual el Girona ha marxat al descans, que hauria pogut ser més ampli si no hagués estat per l'intent del Rayo d'enfotre-se'n des dels onze metres, ha estat irreal. Podia haver acabat tranquil·lament 3-0 (com a mínim). A la segona part, els blanc-i-vermells sí que han fet un pas endavant; però durant els primers quaranta-cinc minuts tan sols hi ha hagut un equip damunt del terreny de joc. I aquest ha estat el Rayo, que feia més de tres-cents minuts que no marcava i acumulava cinc partits sense sumar els tres punts. El Girona també és un especialista en ressuscitar morts.

Ruixat de Míchel al vestidor

Sense idees i sota un plantejament estricte que ha buscat superar línies amb pilotades llargues, tan sols Tsygankov ha aportat llum enmig de la foscor. Primer, aprofitant un rebuig de Dimitrievski, només ha hagut d'empentar la pilota. Amb el partit madur, rematant amb violència i sense pensar una centrada de Javi Hernández, novetat al descans després del ruixat de Míchel al vestidor, on ha canviat Miguel i Riquelme, que ja no han aparegut més.

Els d'Iraola han demostrat el potencial que tenen i han sortit com qualsevol equip hauria de fer en un partit a Primera Divisió: amb energia. Abans del gol d'Isi, una paràbola extraordinària que ha fet mil vegades, però que ningú no sap com aturar, ja ha disposat d'un pal de Lejeune i diverses ocasions, que entre Gazzaniga i la falta de punteria han evitat. Llavors, Trejo ha marcat d'un fort xut i ha vist com el porter blanc-i-vermell li ha aturat un penal a continuació, dins d'uns minuts pèssimament gestionats en defensa pel Girona. Però com que Riquelme s'ha avançat a l'àrea abans del xut, el penal s'ha hagut de repetir. Aquí és on Trejo i Isi han muntat el xou i el Girona ha evitat mals majors.

I si Castellano hagués estat més fi en les ocasions que ha tingut o haguessin xiulat unes mans en el descompte d'un jugador del Rayo dins la seva àrea, fins i tot no hauria sigut estrany que el Girona guanyés. Però tampoc cal demanar tant. De fet, potser n'hi hauria prou amb no repetir les desaparicions que aquest equip sovint té. Perquè no sempre apareixerà Tsygankov, encara que sigui un reforç extraordinari.