Gisela Pulido: guanyar 12 kg i canviar de vida per ser olímpica
La gran campiona de 'kite' debutarà en uns Jocs amb 30 anys en una disciplina diferent, en què es tracta de ser la més ràpida sobre el mar
BarcelonaEls reptes mai s'acaben en la vida de Gisela Pulido (Premià de Mar, 1994). Ara farà dues dècades, aquesta maresmenca va començar a fer-se un nom quan, sent una nena, va guanyar un munt de medalles penjada d'un estel. Gràcies a ella, moltes persones van descobrir el kite, un esport en què, dalt d'una taula de surf, et deixes portar per un estel que et permet fer salts i acrobàcies a gran velocitat. Pulido, que ja fa anys va fixar la seva residència a Tarifa buscant el vent que necessita per volar, va fer campiona mundial de freestyle amb tot just 10 anys i va aconseguir manar al mundial durant més d'una dècada en aquesta disciplina.
Aquesta espectacular modalitat no és olímpica, però fa quatre anys es va saber que al programa olímpic de vela dels Jocs Olímpics de París 2024 s'inclouria per primera vegada el Formula Kite, un esport similar, però a la vegada diferent. Pulido, considerada la millor especialista del món en el freestyle, en què es tracta de fer acrobàcies, va veure clar que tenia una gran oportunitat de ser olímpica si s'adaptava a aquesta versió en què es tracta de fer curses amb els estels, sense fer salts, intentant ser la més ràpida. "Ha sigut un repte, ja que és com començar des de zero pràcticament, potser sembla similar, però canvia del tot. Nous rivals, nou material, un nou estil... Per poder ser competitiva he hagut de guanyar 12 kg de pes en massa muscular, clau per a la velocitat. Ha sigut un sacrifici. Aquí cal preparació i físic, com més pes, més ràpida vas", explica. A escala psicològica, tampoc ha sigut fàcil passar de ser la millor del món a tenir com a nous reptes entrar entre les cinc millors, per exemple. Abans es tractava de ser lleugera i volar fent salts. Ara es tracta de ser ràpida i forta, amb una bona sortida i mantenint controlades rivals amb més anys d'experiència i que, en alguns casos, pesen 20 kg més que ella. "Algunes de les rivals pesen 95 kg, molt més que jo. Amb el temps caldrà veure si es fan regles, límits de pes, ja que sembla que pesant més pots guanyar en agafar més velocitat. Si només es tracta de guanyar pes, caldrà analitzar si té sentit", raona.
Amb 30 anys acabats de fer, Pulido debutarà com a olímpica amb el repte de guanyar una medalla a la base d'esports de mar de Marsella, on ja va arribar fa uns dies amb la resta de la delegació espanyola de vela. "Quan vaig marxar, el meu pare va fer-me una abraçada, prova que està emocionat, ja que no sol fer-ho. Això ho diu tot del que significa ser olímpica", explica ja des de Marsella. Moltes coses han canviat des d'aquells dies en què, amb tot just vuit anys, va practicar el kite per primer cop a Sant Pere Pescador. Ara és ella qui s'ha d'enfrontar a adolescents que aspiren a tot. "En el meu cas, la competició és curta. Només dura quatre dies i és la meva primera experiència. Estic feliç de ser olímpica, però no vull desviar-me del focus per estar concentrada" per competir bé, explica després d'unes setmanes una mica amoïnada per culpa d'un petit esquinç al turmell. Les proves de kite, però, no es posen en marxa fins al 4 d'agost, així que té dies per recuperar-se. La seva idea és clara: gaudir de ser olímpica, però aspirar a les medalles. "Vull veure les altres proves de vela, gaudir de ser aquí, i anar entenent aquest camp de regates crec que m'afavoreix", argumenta, ja que hi ha molts canvis de vent, cosa que fa que sigui un camp de regates molt tècnic. Coneix bé la zona, ja que s'ha fet un fart d'anar-hi, els últims tres anys. "He anat més a Marsella que a Barcelona o a Tarifa" admet. De fet, durant temporades llargues ha tornat a viure a Catalunya per poder agafar una furgoneta i anar a Marsella sempre que podia.
Pulido sap que té una oportunitat per afegir la cirereta a un palmarès ben extens. Mai s'ha cansat de competir, ja que sempre ha tingut "aquesta ambició i aquesta competitivitat de voler ser la millor", explica. "Quan vaig guanyar el primer mundial amb tot just 10 anys no m'ho creia, era un somni. Va ser un moment molt especial, però també l'inici de voler ser sempre més competitiva", argumenta. Llavors semblava impossible ser olímpica. Ara és possible. I, per fer-ho, ha canviat la forma d'entrenar, de menjar, el seu propi cos i ha viscut dins d'una furgoneta amunt i avall, per conèixer cada cop de vent marsellès. Tot, per pujar al podi olímpic.
