El gol en pròpia porteria de Putin al futbol rus

BarcelonaDos mesos després de sumar el seu vuitè títol de lliga, el Zenit de Sant Petersburg estrenarà aquest divendres, al camp del Khimki, la Premier League russa 2022-23. La que ara arrenca, però, no serà una temporada qualsevol per als clubs de futbol de Rússia, que fa diversos mesos que han començat a patir les primeres conseqüències de la guerra que Vladímir Putin manté oberta a Ucraïna. El veto indefinit a les competicions internacionals organitzades per la FIFA i la UEFA mentre duri el conflicte, així com l’empara legal que han concedit als entrenadors i als jugadors estrangers per acollir-se a una carta de llibertat temporal (ampliada fins al 30 de juny del 2030), ha propiciat una inèdita fuga de talent futbolístic del país.

“Les sancions causaran un dany irreparable a la indústria del futbol russa”, va protestar la Federació Russa de Futbol. La selecció masculina, amfitriona al Mundial del 2018, no podrà acudir a la cita de Qatar. Tampoc la femenina pot participar en l’Europeu que es disputa a Anglaterra. Clubs com el CSKA de Moscou ja han anunciat que presentaran demandes contra unes mesures que consideren “discriminatòries i contràries als estatuts de la FIFA”. 

La possibilitat que molts jugadors poguessin suspendre un any els seus contractes i marxessin gratis a qualsevol altre club ha obligat els equips russos a negociar traspassos a la baixa o a buscar cessions per no deixar escapar gratis un any jugadors per qui en molts casos s’han pagat traspassos milionaris. Un exemple és el davanter brasiler Yuri Alberto, que el Zenit va fitxar al gener per 25 milions i que ara torna cedit al seu país gratis. Alguns clubs de la lliga espanyola també estan aprofitant aquesta situació. Un exemple és l’Espanyol, que al gener va obtenir cedit Tonny Vilhena i ara se l'ha quedat en propietat a canvi de 2,5 milions.

El Krasnodar, el seu club d’origen, en va pagar 9 el 2019 i ara s’ha vist obligat a acceptar que l’Espanyol renegociés unes condicions de pagament més favorables per als interessos blanc-i-blaus. L’Elx també ha pescat a Rússia, d’on ha incorporat l’argentí Ezequiel Ponce, de l’Spartak de Moscou, per 4 milions. No tots els clubs, però, han tingut l’opció de negociar: el CSKA de Moscou ha vist com el nigerià Chidera Ejuke s’acollia al permís de la FIFA i marxava un any gratis al Hertha de Berlín. Més d’una desena de jugadors i cinc dels vuit entrenadors estrangers han fet el mateix. El campionat rus ha perdut atractiu. Els únics estrangers que s’atreveixen ara a fitxar per clubs russos venen de campionats sud-americans, de l’Àfrica o bé de lligues menors d’Europa. 

Segons dades del portal especialitzat Transfermarkt, el valor global dels jugadors de la lliga russa s’ha devaluat un 17% (de 894 milions d’euros a 735) en qüestió de cinc mesos. El campionat ha passat de tenir més de 170 estrangers als 98 actuals. No poder participar en competicions europees resta atractiu esportiu a una lliga que s’està veient significativament afectada per l’aïllament polític i econòmic que viu Rússia. Només la temporada 2020-21, la UEFA va repartir 97 milions d’euros als clubs d’aquest país que van participar en la Champions i en l’Europa League. Més de 20 se’ls va endur un Zenit que, al no poder pressupostar aquests ingressos, s’està veient obligat a retallar salaris. La pèrdua de poder adquisitiu es nota al mercat: la despesa mitjana per jugador ha caigut un 61% en un any: dels 614.000 euros per jugador que van gastar els clubs russos la temporada 2021-22 (205 milions per 335 jugadors) s’ha passat als 237.000 (188 futbolistes per 44 milions) en el que portem de mercat. Els clubs no només gasten menys, sinó que han perdut força negociadora en les sortides i estan ingressant un 37% menys per jugador del que rebien el curs passat: dels 383.000 euros de mitjana del curs passat als 239.000 de l’actual. 

Tampoc entraran en el futbol rus els diners d’empreses estrangeres que s’han retirat parcialment o totalment d’aquest mercat com Nike, que ha trencat el contracte amb l’Spartak de Moscou, o Adidas, que ha fet el mateix amb la selecció russa de futbol. La majoria de clubs tenen com a principals patrocinadors empreses estatals que, si bé de moment mantindran els contractes firmats, poden acabar veient com les sancions internacionals tenen repercussions en forma de tisorades a les inversions en el futbol. La guerra de Putin, un gol en pròpia porteria per al futbol rus.