Aleix Garcia: "Soc el que soc gràcies als tres mesos que vaig passar a Romania"

Leverkusen (Alemanya)Amb 27 anys, Aleix Garcia ha jugat en cinc països diferents i ha visitat el cel i l'infern com a futbolista. Ara busca la glòria a la Bundesliga, a la grisa Leverkusen. L'equip de la farmacèutica Bayer, vigent campió alemany entrenat per l'exmadridista Xabi Alonso, va apostar per ell després de veure'l liderar des del mig del camp el millor Girona de la història. El seu rendiment a Montilivi també va cridar l'atenció al Barça de Xavi. El migcentre d'Ulldecona rep l'ARA a la sortida d'un entrenament d'aquesta setmana. Al carrer fa fred, així que la conversa passa a dins del cotxe, amb la calefacció al 6. L'Aleix té una mica de pressa perquè té un vol a Barcelona, però això no es nota a l'hora de reflexionar sobre el futbol i la vida.

Estàs content amb el teu rendiment? Portes 3 titularitats seguides a la Bundesliga i, a la Champions, 3 en 6 partits.

— M'agradaria jugar més, però tot és un procés. Arribo a un club que ve de guanyar-ho tot la temporada passada i costa entrar-hi. Però penso que ho estic fent bé. Els companys ja tenen més confiança en mi i l'entrenador, també. Vaig de menys a més.

Com has portat la suplència? Alguna vegada has reconegut que no la portes massa bé.

— Vinc de jugar-ho tot amb el Girona i costa assumir el rol de la intermitència. Si tens més continuïtat, la teva connexió augmenta. Però ho estic fent bé i tinc ganes de seguir millorant. La suplència no agrada a ningú, però he de tenir paciència. He firmat per cinc anys. És qüestió que vagi passant el temps perquè l'entrenador o la dinàmica canviïn i jo pugui jugar més partits.

Què et demana Xabi Alonso que no et demanés Míchel?

— Tenen la mateixa idea, però amb matisos. Xabi és més posicional que Míchel, a qui li agrada més improvisar i tenir mobilitat.

Quina és la principal diferència entre el futbol espanyol i l'alemany?

— Alemanya s'assembla més a la Premier. Aquí, els partits entren en moments de bogeria. Nosaltres intentem tenir el control, però sovint també se'ns escapa en aquestes dinàmiques. A Espanya, el joc està més organitzat. A més, a Girona jugava només un partit per setmana i tenies més temps per preparar-lo. Ara, no sé com ho fan, jugant cada tres dies.

Florian Wirtz és tan bo com sembla?

— És un crac. Ho té tot. A banda de tenir-ho tot en qualitat i físic, la seva mentalitat de treballar és admirable.

I Jonathan Tah? Fitxarà pel Barça? El veus preparat?

— És un jugador amb una experiència brutal. Està a gran nivell. Acaba contracte, tindrà ofertes i el Barça serà una opció. El veig capacitat per anar-hi.

Ets el cervell del millor Girona de la història. Això ja no t'ho treu ningú. ¿No et fa pena haver deixat l'equip en aquest any tan especial? ¿No tens una mica de FOMO?

— Hi ha moments que sí. Li passaria a qualsevol persona. A Dovbyk potser li passa. Però no estic penedit de la decisió que vaig prendre. El futbol té aquestes coses i els trens de vegades només passen una vegada. Me'n vaig amb la consciència tranquil·la, d'haver-ho donat tot. Segueixo el Girona a cada partit i m'alegro que hi hagi jugadors gaudint d'aquesta temporada.

¿Creus que la gent del Girona et posarà a l'altura d'altres herois del club com Stuani o Granell?

— No. Personalment, no sento que l'aficionat gironí em tingui en aquest nivell. Els gironins són molt de Girona. El club m'ho ha donat tot. La gent estarà més o menys contenta de la decisió que vaig prendre. Guardaran un bon record de mi, però crec que si els fessin triar entre mi i Granell, triarien Granell.

Creus que han pecat de passerells, a la Champions?

— No és que hagin sigut passerells, sinó que Europa es basa en els mínims detalls, sobretot en no encaixar, i també en saber interpretar els minipartits que hi ha dins de cada partit. El Girona té una filosofia de jugar cada pilota, però hi ha vegades que cal fotre una pilotada. Sé que a Míchel no li agradarà si ho llegeix. Dit això, el Girona ha tingut mala sort. El dia del Feyenoord, l'Sturm Graz... Per detalls no han guanyat. Però és un procés. El Girona continuarà jugant a Europa. Aquesta experiència servirà per al futur.

Creus que Míchel pot tacar una mica el seu llegat aquesta temporada?

— És normal que ara costi tot més. Aquí a Leverkusen passa el mateix. És el que té fer història. El Girona està a dalt a la Lliga i a la Champions ha competit. Míchel ha demostrat que és un gran tècnic. No se li tindrà en compte que aquest any hagi sigut pitjor.

Parles amb companys? Has anat a Montilivi? Trobes a faltar la gent?

— Parlo bastant bé l'anglès i puc compartir moments amb tothom, però a Leverkusen no és el mateix. A Girona, érem com un grup d'amics. Hi havia molta germanor al vestidor. Fèiem molts plans fora dels entrenaments i els partits.

Com és la teva vida a Leverkusen?

— Aquí tothom va una mica més a la seva. Estic en parella i rebem visites de Catalunya. Vivim a Düsseldorf, que és una ciutat espectacular. Trobem a faltar una mica tenir aquestes opcions de fer plans fora de l'entrenament i els partits, però estem contents. És cert que amb Grimaldo tinc més relació, però tenim estils de vida diferents, ja que ell té canalla. Nosaltres estem a casa sols i quan disposem de dies lliures anem a Girona, Barcelona i Ulldecona. Aquí, la vida que tenim és més aviat solitària. Estic millorant l'anglès i intentant aprendre alemany.

Mai has amagat que ets culer. Et va complicar molt la vida, això, a Girona?

— No, gens. És veritat que ho vaig dir potser en un moment que no tocava, però jo anava a mort amb el Girona. Ara bé, si jugava el Barça contra el Sevilla, preferia que guanyés el Barça. De la mateixa forma que ara entre el Barça i el Girona prefereixo que guanyi el Girona. Aquella polèmica va ser una anècdota. Crec que la gent que sap una mica de la vida em va entendre. No crec que digués res tan greu. Simplement, em vaig equivocar en el moment perquè jugàvem aquell cap de setmana contra ells.

T'hauria agradat fitxar pel Barça? És un dels teus objectius a la vida?

— Tot nen que comença des de petit sempre es fixa en el Barça, el Madrid, el United... Si el Barça algun dia em fitxés, estaria encantat. Igual que l'any passat estava a gust al Girona, ara estic a Leverkusen i vaig a mort amb el Leverkusen. No penso en el Barça.

Hi va haver contactes?

— El meu representant va rebre trucades del Barça, sí. S'ha dit que jo era l'opció de Xavi; el fet que no seguís potser va fer que s'ho repensessin. Si hagués passat, bé. Però ara també estic en un gran club.

Veus els partits del Barça? Com el veus?

— Amb Flick van començar com un tro, però ara s'ha vist que costa una mica més. Ara bé, Lamine Yamal i Pedri són dos fores de sèrie. El Barça té plantilla per competir per tot.

Has jugat a Anglaterra, Espanya, Romania, Bèlgica i ara a Alemanya. Què és el millor i el pitjor de tant de canvi?

— El millor de tot, el que em va ajudar més, és anar a Romania. Van ser tres mesos que em van fer canviar el xip. Estava en una lliga que mai m'havia imaginat i em va fer recapacitar. Després d'allò em vaig adonar de les meves errades i a partir d'allà vaig anar cap amunt. Soc el que soc ara gràcies a allò. Vaig canviar la meva actitud. La qualitat i la intel·ligència a la gespa ja les tenia, però em faltaven hàbits. Vaig passar de llevar-me 10 minuts abans de sortir a l'entrenament a aixecar-me una hora abans, fer-me una dutxa, un cafè, llegir una mica... Començar pel més bàsic. Amb l'ajuda de psicòlegs i orientadors vaig canviar la base per arribar on soc.

Mantens tota aquesta litúrgia?

— Sí, ara m'emporto el cafè calent al cotxe i em poso pòdcasts. M'agraden Crims, el Jordi Wild, Arde Venecia... Tinc 40 minuts de cotxe cada dia i em cansa escoltar sempre música.

Quin és el pitjor record d'aquesta carrera? I el millor?

— El meu pitjor record va ser el descens amb el Girona, amb Eusebio. Vaig baixar també amb l'Eibar, però no estava tan involucrat en el projecte. I el millor moment va ser l'ascens de Segona a Primera amb Míchel. És quan més feliç m'ha fet el futbol.