Gràcies, Dani Carvajal, per aquesta lliçó sobre el masclisme

BarcelonaGràcies, Dani. Quina gran lliçó ens has donat. Preguntat per la raó per la qual Aitana Bonmatí no esperava un gest de suport dels jugadors de la selecció de futbol masculina, el lateral del Reial Madrid va respondre que no sabia què esperava, la migcampista del Barça. Que si elles lluiten per aconseguir millores, endavant, però que ells no hi pinten res. "Nosotros, a lo nuestro" va etzibar.

Gràcies, doncs, per deixar-ho ben clar. De fet, cal lloar la seva gran capacitat per trobar un titular, els periodistes sabem que no sempre és fàcil. "Nosotros, a lo nuestro". Quantes veritats en tan poques paraules. Bàsicament, expressa el sentiment de tants homes que creuen que el masclisme no és un problema seu. Que la lluita de les dones per millorar la societat no és cosa seva. Que poden reclamar, cridar, manifestar-se i lluitar. I que si viuen millor, doncs genial, però que a ells no els toquin, no els emprenyin. Que ells ja viuen bé. Els jugadors de la masculina no havien tingut cap problema, ni amb Luis Rubiales, ni amb Albert Luque, ni amb el departament de comunicació. Ells ja vivien bé. I, per tant, no s'havien de queixar. Que unes companyes de feina expliquen que porten anys passant-ho malament, sentint-se menystingudes pels teus caps? Doncs no és el teu problema, que a tu et tracten bé. A lo nuestro.

Passa a la selecció de futbol i passa a tots els àmbits de la vida. Molts homes senten que no formen part del problema. Tens al teu voltant un munt de dones queixant-se, però com que a tu les coses et van bé, mires cap a una altra banda. Alguns, de fet, són els primers en tenir actituds masclistes, però se n'amaguen. O no saben veure que són masclistes. Creuen que les seves brometes, els seus comentaris, el fet de confiar sempre abans en un home que en una dona, no és masclisme. Ells, a lo nuestro. Altres, en el seu dia a dia, no creen incendis. Aquells especialistes en mantenir un perfil baix, en anar sempre a lo nuestro. No semblen masclistes. Però quan hi ha un problema, no se senten interpel·lats. Sigui per evitar problemes o perquè són egoistes, segueixen a lo nuestro.

No és que tinguis una sola companya de feina, Dani, queixant-se. És que tens gairebé totes les jugadores professionals fent-ho. I dient que no es tracta només d'aquell petó no desitjat del qual tu vas dubtar, no. Es queixen d'anys i anys de problemes. Però tu no empatitzes. No et poses en el seu lloc. No creus que hagis de demostrar solidaritat o aprofitar aquest moment per ser crític. Si algú que t'ha tractat bé a tu és acusat de tractar malament les dones, no és el teu problema. Nosotros, a lo nuestro. Quina imatge tan gràfica.