De la grada a les xarxes: la metamorfosi de l'insult en el futbol
La mofa i la crítica visceral dels estadis troba una nova forma d'expansió a les plataformes digitals
Barcelona"Ni escolto, ni miro, ni m'assabento del que diu la gent de mi". Són unes declaracions recents d'Héctor Bellerín, després de rebre diverses crítiques a les xarxes socials per la seva actuació en la derrota contra el Bayern Munic. En aquesta ocasió, la mofa va ser per com va jugar, però l'ex de l'Arsenal ja sap el que és patir un acarnissament en aquestes plataformes, ja que en nombroses ocasions ha sigut ridiculitzat per la seva estètica i per la seva passió per la moda. Amb les seves paraules, Bellerín va fer palesa la cuirassa amb què molts futbolistes de l'elit es protegeixen de la crítica ferotge a les xarxes, però són moltes les realitats de futbolistes més modestos o àrbitres que reben insults d'usuaris que sovint s'amaguen en l'anonimat. Si fa uns anys els insults es limitaven als estadis, ara també tenen lloc en l'entorn digital.
Els motius són diversos, des de la burla per una mala actuació fins a atacs racistes, xenòfobs o homòfobs. Tot just fa uns dies, un jugador de l'Europa va ser assetjat per diversos usuaris a les xarxes socials per la seva condició de transsexual. Álex Alcaide fa tres anys i mig que va començar la transició, però el seu document d'identitat encara no l'acredita com a home. Continua jugant amb l'equip femení del club gracienc perquè la seva fitxa federativa l'identifica amb aquest gènere. Un tuit de l'Europa, en què apareixia una foto seva i el resultat (10-0) al descans del partit, va desembocar en insults a les xarxes.
En aquestes plataformes, si no es denuncia, l'insult és poc perseguit i penalitzat. Jesús Tomillero era àrbitre de Tercera Divisió i, en un partit de categories inferiors, va patir un episodi vergonyós. L'any 2015 exercia com a col·legiat a Andalusia i, "com qualsevol persona" –explica en conversa amb l'ARA–, va decidir compartir a les xarxes socials una foto amb la seva parella, que és un home. Poc s'imaginava l'infern que hauria de viure en el següent partit, quan un encarregat de material d'un dels equips es va acarnissar amb ell per la seva orientació sexual i, després de xiular un servei de córner, li va etzibar un reguitzell d'insults homòfobs: des de "maricón de merda" fins a "el que hauries de fer és quedar-te a casa com les dones".
Va voler suspendre el partit, però explica que un delegat federatiu de la província de Cadis li va dir que no podia fer-ho. "Només sortir al camp un jugador em diu: tu ets un menjapolles. El vaig expulsar". Després d'acabar el partit, un grup de nens li van tirar pedres. Va denunciar l'encarregat de material que l'havia insultat, que acabaria rebent una sanció econòmica.
Tenia 20 anys, va arribar a casa, va esclatar a plorar i ho va compartir a Facebook. El cas es va viralitzar: era el primer àrbitre espanyol que sortia de l'armari. Va intentar seguir arbitrant, però els insults continuaven. "Ja no només m'insultaven per com feia la meva feina, sinó per la meva orientació sexual", recorda. Els insults van passar de les graderies a les xarxes socials, on li van arribar més de 1.500 amenaces de mort. "Tenia molta por i ho vaig denunciar a la policia", diu. Li van assignar durant un mes presència policial al seu domicili.
Encara lamenta no haver rebut el suport de la Federació Espanyola de Futbol, presidida llavors per Ángel María Villar, de la qual penja el col·lectiu arbitral. "No van fer-hi res. Jo vaig denunciar públicament el cas a les xarxes, però em van dir que no havia de parlar de la meva privada. Però què havia de fer? Estava afectant la meva professió". Tomillero explica que fins i tot el van sancionar baixant-lo de categoria.
Tot plegat era massa i va decidir deixar la que era la seva gran passió. Va necessitar ajudar terapèutica i, set anys després, es planteja tornar a arbitrar: "Des dels onze anys que havia fet d'àrbitre, és molt important en la meva vida". Sí que va rebre, llavors, el suport del president espanyol, Mariano Rajoy, que el va trucar, i d'altres polítics com Pablo Iglesias. També de clubs com el Cadis o el Barça, que el va convidar a la llotja l'any 2016 en un partit contra el Granada. L'odi que va rebre el canalitza presidint l'entitat Roja Directa Andalucía LGTBI i també promovent campanyes per la igualtat en el futbol.
Lamenta, però, que no hi hagi una evolució, especialment en el món del futbol. Esmenta el tuit d'Iker Casillas de fa uns dies, en què l'excapità d'Espanya i del Reial Madrid va fer broma dient que era gai i s'hi van sumar altres futbolistes, com l'exblaugrana Carles Puyol. "Això fa molt mal, perquè pràcticament no hi ha futbolistes de primer nivell que surtin de l'armari. I si l'homosexualitat es ridiculitza així per gent que han sigut icones d'aquest esport, no s'avança". Casillas, per cert, va donar suport a Tomillero el 2016. Un suport cosmètic.
La impunitat de l'insult
"Les xarxes socials no necessàriament han de fer-nos ser més agressius, però a les grans plataformes, com Twitter o Facebook, la visceralitat té premi. I, en el món del futbol, que és molt competitiu, no només en l'àmbit professional, hi ha confrontació i polarització. Això s'ha traslladat a les xarxes socials. L'odi i la confrontació, sovint, mobilitzen molt més que l'alegria i la concòrdia", explica Liliana Arroyo, doctora en sociologia i especialista en innovació social digital. "A les xarxes, a més, queda magnificat i es pot sumar molta més gent en un acarnissament", afegeix l'escriptora de l'assaig Tu no ets la teva selfie.
A més, a les xarxes socials s'hi suma la sensació d'impunitat i l'anonimat. "Facis el que facis és probable que no tingui cap repercussió. Les plataformes se'n renten les mans, escudant-se en el fet que no moderen els continguts. Però, en canvi, sí que permeten visibilitzar l'insult. Internet és com el Far West, no hi ha normes de convivència i aquestes plataformes s'alimenten de l'economia de la tensió", continua Arroyo. "A les xarxes també costa tenir present que qui hi ha a l'altra banda és una persona i que l'estem ferint. També acostumem a ser més valents davant d'una pantalla", alerta l'experta, que també esmenta que les xarxes són un terreny especialment hostil per a les dones.
L'insult esdevé quotidià a les xarxes
"L'insult és un tipus de violència que a les xarxes socials es veu cada dia", afegeix Marcela Herrera, psicòloga especialitzada en l'alt rendiment esportiu. "Els futbolistes, com alguns àrbitres, són figures públiques, i això fa que estiguin més exposats. Molts passen temps a les xarxes, i la crítica i l'insult els pot afectar. Si es posa el focus en els likes o els insults que reps, és molt probable que això afecti el teu sentit de la identitat i que t'acabi condicionant el rendiment", exposa.
"Quan l'insult va més enllà i és per una qüestió de raça o orientació sexual, han de tenir clars que l'insult és pel que simbolitzen, no per ells mateixos. I, òbviament, ser protegits pels seus clubs", afegeix Herrera. Tomillero reclama "una llei ferma i clara" que els protegeixi d'aquests atacs. Dels estadis a les xarxes, l'insult continua tacant el futbol.