El gran asterisc del futbol català

Barcelona“Comunicat oficial: anunci de venda del Terrassa FC. El preu del paquet accionarial complet s'ha fixat en 1,75 milions". Aquest comunicat publicat pel Terrassa FC serveix per explicar la realitat de la major part de clubs de futbol professionals i semiprofessionals de Catalunya: entitats històriques que en el seu moment estaven liderades per empresaris locals, però que en els últims anys s'han vist abocades, principalment per motius econòmics, a una venda. Al rescat gairebé sempre hi han acudit propietaris estrangers amb prou capital per comprar, però no sempre han tingut suficient capacitat de gestió per reflotar-los i conduir-los a un nivell superior.

El que li ha passat al conjunt egarenc ho han viscut també a l'Espanyol, al Girona, al Sabadell o al Sant Andreu, que també tenen un propietari estranger. L'arribada d’inversors asiàtics, americans i europeus és una tendència creixent a escala global de la qual el futbol català no n'és cap excepció: sis dels dotze clubs que competeixen a les quatre principals categories del futbol espanyol tenen com a principal accionista un inversor d’un altre país. Una solució forçada, provocada pels deutes que no van saber resoldre els empresaris locals que estaven al capdavant. Les exigències econòmiques per competir en un futbol cada cop més car els va portar a vendre a inversors d'origen ben divers. El resultat? Ja hi ha més empresaris asiàtics que no pas catalans al capdavant dels dotze clubs principals. 

Només quatre, el Barça, l’Europa, el Cornellà i l’Olot, es mantenen en mans dels seus socis. Els tres primers són entitats esportives sense ànim de lucre, mentre que el conjunt de la Garrotxa va estipular, quan es va convertir en una societat anònima esportiva (SAE), que cap soci o empresa pogués controlar més d’un 10% de les accions. Són la resistència del futbol català.

L’Espanyol vivia una situació límit per l’elevat deute històric que arrossegava abans de l’arribada de Chen Yansheng. Rastar Group elevarà aquest estiu la seva participació en el club a més de 200 milions quan capitalitzi un préstec participatiu de 42 milions. El Girona, per la seva part, va abandonar la tutela judicial i va sortir del concurs de creditors tot just un any i mig abans de la venda al City Football Group. Tots dos grups van sanejar les respectives entitats, que han assaborit Europa i han patit descensos durant el seu mandat.

Tornar al futbol professional és l’objectiu anhelat de les entitats de Primera i Segona Federació. El Nàstic de Tarragona és l’únic dels dotze clubs que compta amb un empresari català al capdavant, Josep Maria Andreu. L’expresident del conjunt grana és el principal accionista d'un club, el 40,5% del qual es troba en mans dels socis, que tenen participacions inferiors al 5%. Darrere d’Andreu apareix l’empresari suec Fredrik Wester. El propietari del grup Paradox Interactive ja ha invertit 7 milions per ajudar el club grana a escapar d’una categoria deficitària i tornar a Segona en un termini d’entre tres i cinc anys. Va escollir el Nàstic perquè el considerava “un equip modèlic, amb lideratge, prestigi i història”. El seu és un cas atípic, ja que en diferents ocasions ha reiterat que no aspira a la majoria accionarial. 

L’Europa lidera el grup 3 de Segona Federació. Darrere seu hi ha el Sant Andreu, que té a Taito Suzuki, propietari de Taica Corporation, com a màxim accionista. El multimilionari japonès va comprar el club tres mesos després de convertir-se en el seu patrocinador principal. “La nostra ambició és pujar a les categories professionals, però tot això porta un procés i no ens posem dates. L'entitat de barri seguirà sent molt important”, va explicar en la seva presentació. 

Grècia i els Estats Units juguen el derbi vallesà

El 2021 va aterrar a Terrassa l’empresari grec Constantinos Tsakiris. L’expresident del Panionios FC i propetari de l’empresa de vaixells Paradise Navigation ha anat realitzant diferents aportacions, per valor d’entre 1,2 i 2 milions, per tal d'eixugar les pèrdues i reforçar la plantilla, que busca tornar a la categoria de bronze quinze anys després. L'entitat va arribar a refundar-se per la situació financera crítica que va patir amb el descens a Tercera del 2010. Els resultats irregulars, que han allunyat l'equip del play-off d'ascens, juntament amb la impaciència de part de l'afició, han provocat que els accionistes vulguin vendre el club.

També al Vallès Occidental, el Sabadell va estrenar propietat l’estiu passat, després de caure a la Segona Federació. El nord-americà Adam Rosthein, cofundador de Disruptive Technologies Partners, va arribar a la Creu Alta, on en l’última dècada han vist passar un propietari japonès, Keisuke Sakamoto, i un altre de català, Esteve Calzada, ara CEO de l’Al-Hilal. El pla de Rosthein implica buscar noves vies de finançament, com ara concerts, que aportin ingressos i assegurin un creixement estable i sostenible: “Volem crear un cercle virtuós que ens permeti promocionar el club i que hi hagi més gent que ens segueixi”. 

Més delicat és el present del CF Badalona Futur, que ocupa posicions de descens. Des del gener, el propietari n'és Sedrak Petrosyan, empresari d’origen armeni que ha adquirit el club per un euro a canvi d’assumir un deute de 600.000 euros. El fundador de Petrosyan Group té inversions en diferents sectors i és el promotor d’un complex urbanístic, Barcelona District, a New Tashkent, una nova ciutat que es desenvoluparà a l’Uzbekistan. El seu objectiu? “Consolidar i impulsar el club a metes ambicioses amb el suport i la col·laboració de l’Ajuntament de Premià de Dalt i del CE Premià de Dalt”. 

El Lleida CF va ressucitar gràcies a Luis Pereira, exfutbolista gallec que havia arribat a jugar a Primera amb el Celta i que va fer fortuna com a empresari a Suïssa. Pereira, que també té una agència de representació de jugadors, va evitar la desaparició del club, que arrossegava grans deutes. Força més avall, a la Tercera Catalana, competeix l’Inter Barcelona, club creat el 2023 per Xuandong Ren, empresari xinès que fins el 2021 era CEO del Birmingham City, i que va crear aquest club després d’estudiar la compra de diferents entitats semiprofessionals. Ha començat des de la categoria més baixa, però anhela arribar algun dia al futbol professional. “No dic que repliquem el que ha aconseguit el Luton Town anglès –va passar de Cinquena Divisió a la Premier–, però ho intentarem. Ha de ser una aspiració per a nosaltres arribar el més amunt possible”, va explicar fa uns anys a l’ARA. De Ren a Yansheng, passant per Suzuki, Tsakiris o Rothstein: són els nous propietaris del futbol català. 

El multimilionari japonès que vol portar un històric de Barcelona al futbol professional