La gran comèdia del cas Negreira
No, no vull treure importància al cas. Però, de vegades, sort en tenim de l'humor per poder tirar endavant. Sempre és una bona idea fer bromes de gairebé tot, especialment quan la realitat ens posa davant els nassos un munt d'escenes tragicòmiques, en què la indignació es barreja amb la burla. No puc evitar sentir-me així amb els informes d'Enríquez Negreira que s'han publicat i que vindrien a ser una prova per demostrar que, efectivament, l'exàrbitre i el seu fill sí que n'enviaven al Barça.
Llegir-los t'indigna perquè pots entendre fàcilment que tot és una gran presa de pèl. Que cal anar fins al final del cas, perquè fa pudor. Encara no ha aparegut cap prova que demostri que els pagaments es feien per comprar arbitratges. Entenc les sospites, però la presumpció d'innocència és clau i de proves, en aquest sentit, de moment ni una. No és com quan van enviar la Juve a Segona a Itàlia, perquè de proves n'hi havia moltes. Cal anar fins al final del cas per deixar clar que no es van comprar arbitratges. O, si apareguessin proves, per demostrar el contrari i, llavors sí, condemnar el Barça. Una explicació que mereixen tots els aficionats de tots els equips, tant els que callen prudents com els que es moren de ganes de veure castigat el club.
Però, de moment, calma. No podem fer grans sentències fins que el cas no es tanqui. ¿O no vam aprendre res quan entre tots, jo el primer, vam criticar Sandro Rosell titllant-lo de corrupte i després vam veure que era innocent i s'havia passat dos anys a la presó? ¿No hem après encara que, en els grans casos, les informacions apareixen de manera interessada, de mica en mica, i cal temps per poder tenir-ne la fotografia sencera? Esperem a la sentència i després exigim, perquè no seria el primer cas en aquest Estat en què et porten davant un tribunal i després res.
Ara, els informes aquests, tan dolents i sense sentit que fan riure, impliquen que també cal anar fins al final del cas per donar explicacions als socis del Barça. Les xifres desproporcionades pagades per uns informes de fireta generen sospites de moviments per omplir-se les butxaques. Un club que mou tants diners, on tothom vol fer negoci i tanta gent beneficiar-se'n. Aquests informes ridículs, plens de faltes d'ortografia, on Enríquez Negreira deia obvietats i hi adjuntava la foto dels àrbitres, no fos cas que no els reconeguessin, no valen els preus pagats.
La justícia haurà de demostrar si aquest cas ha perjudicat tots els clubs (en cas de ser delicte esportiu) o si només ha perjudicat el Barça. Perquè si un munt de gent s'ha omplert les butxaques amb l'excusa dels informes, la víctima seria la massa social barcelonista, gestionada per directives que no van saber o no van voler detectar aquestes pràctiques. Però, un cop més, calma. I a esperar al final del procés. Ja tindrem temps llavors per demanar caps i explicacions.