La gran melé del Rugbi Vilafranca contra l'homofòbia

BarcelonaQuan encara no fa un any es va crear el RC Vilafranca, ningú podia sospitar l’èxit que obtindria després de mesos de fort treball. Un equip creat des de zero, amb uns inicis complicats i que ha acabat amb una temporada històrica en el rugbi català. Debutava amb 33 fitxes de jugadors sèniors masculins i ha aconseguit imposar la seva llei amb un ple de victòries durant la fase regular i al play-off pel títol de la Divisió d’Honor Catalana. L'èxit és tan rotund que ara estudia fórmules per seguir competint amb el mateix bloc de jugadors i tècnics a la Divisió d’Honor B estatal.

L’ànima del Vilafranca és Martí Argudo, un jove tècnic i emprenedor format a les categories base de la Santboiana i que va jugar amb el Barcelona Universitari Club (BUC) una pila d’anys. Després va passar a formar joves jugadors a Castelldefels i l’Hospitalet, fins que va assumir el repte de dirigir un club de nova creació en una capital comarcal sense tradició rugbística, i el va portar a la victòria en la màxima categoria catalana. Un camí que, com ell mateix explica, no ha sigut fàcil, ja que “alguns rivals ens van posar pedres, i alguns clubs ens van mostrar fins i tot rebuig i hostilitat”.

Tal com explica en Martí, el rebuig de la resta de rivals té a veure amb el seu model de joc i la seva manera específica de treballar, que ell descriu com a "joc directe i contundent i jugadors que reben compensació econòmica per la seva feina al camp o en feines en empreses relacionades amb el club, una manera de fer diferent de la tradicional”, però també amb “la condició sexual” dels membres del seu staff tècnic. “Alguns rivals se’ns han encarat i insultat per la nostra homosexualitat, però no val la pena perdre el temps en aquesta gentussa”, apunta Martí Argudo. I és que el Vilafranca és un club especial també pel fet que el dirigeixen nois homosexuals, ja que a banda de Martí Argudo també hi ha Joel Vinuales, president del Vilafranca i parella del Martí, i un històric del rugbi català com Ricard Martínez Galiana, també homosexual. “I quina importància té amb qui vagi al llit?”, es pregunta retòricament en Martí. “Aquest any hem rebut comentaris homòfobs en diversos camps, però ja ni ens molesten, no en fem cas”, conclou.

De cara a la temporada vinent, els jugadors del primer equip del Vilafranca i el seu staff, on també hi ha un altre històric del rugbi català com en Joan Ferrer Snuggles, estan en un procés d’integració amb el primer equip masculí del Rugbi Club Cornellà. I és que si bé el RC Vilafranca seguirà existint, les especificitats tècniques pel que fa a instal·lacions i estructura impossibilitaven l’ascens dels del Penedès, i a hores d’ara sembla segur que la integració amb el Cornellà possibilitarà seguir la progressió del grup de jugadors i tècnics de Vilafranca, ara ja amb la samarreta d’un històric que enguany celebra el seu norantè aniversari. Amb tot, la sexualitat del cos tècnic segueix sent un motiu de comentaris al vestidor. “Molts jugadors, quan parlen amb mi per primer cop em diuen que ja saben qui soc i que soc gai”, explica en Martí. Comentaris que possiblement mai es produirien en cas que el cos tècnic o els presidents d’un club de rugbi fossin homes heterosexuals. 

Un futur ambiciós

Amb el canvi de categoria s'obren nous escenaris esportius, però els objectius de creixement segueixen clars, en una línia ascendent pel que fa al joc i els resultats, amb un estil ben marcat i fàcilment reconeixible. “Molta gent ens critica també pel joc que fem, però tenim un patró de joc definit i que la gent identifica i associa amb el nostre equip, i això demostra personalitat”, explica Argudo abans d’afegir: “El rugbi que ens agrada és una mica contracultural ara mateix: prescindim de diverses fases i partim de la premissa d’avançar el màxim de metres en el mínim temps possible”. És un estil que alguns tècnics critiquen “en part per enveja als resultats que hem obtingut”, sentencia. Tot i que confia en les seves potencialitats, el treball i el talent dels jugadors, la nova etapa a Divisió d'Honor B espanyola no serà fàcil: "Hi ha equips amb talent i formats amb gent de la casa com el BUC o el Sant Cugat, i hem de ser realistes i no començar a córrer abans de caminar". "Tot i el respecte que tenim a tots els nostres rivals, al final prenem com a referències l'Alcobendas i la Santboiana, els dos millors clubs d'Espanya a hores d'ara, per saber què fan bé i com han arribat a dominar el rugbi estatal", assegura.

Qualsevol entrenador de qualsevol esport sap que no és fàcil gestionar un grup de jugadors tan gran com el del Vilafranca, i que la temporada vinent encara ha de seguir creixent, possiblement dins del primer equip del Cornellà. "Els nostres jugadors saben que els tractem a tots igual, i que tenen les mateixes condicions", explica en Martí. I és que el rugbi és un esport col·lectiu en què treballar en equip i sincronitzats és essencial. Els èxits de la seva primera temporada demostren fins a quin punt s'han pogut integrar i adaptar a l'estil del cos tècnic un grup de jugadors de molt de nivell però que mai han jugat plegats.

Per acabar, no deixa de ser ben curiós el sistema de captació i fitxatge de nous jugadors, en plena era digital i de tractament informatiu. I és que en Martí assegura no veure cap vídeo previ dels jugadors, ni mirar gaire les seves estadístiques. "Quan necessitem un pilar esquerre preguntem a altres jugadors si en coneixen algun que ens pugui ajudar, i ens refiem moltíssim de les recomanacions dels nostres jugadors". "Els jugadors són vàlids –conclou– en funció del que ens poden aportar al projecte, però ha de predominar la idea de joc, de domini de tots els escenaris i aspectes que trobem en un partit de rugbi".