La gran passió de Nandu Jubany més enllà dels macarrons i les croquetes

BarcelonaNandu Jubany volia ser pilot. Volia anar al Dakar i guanyar curses. No era un bon estudiant i quan tenia una estona lliure s’enfilava dalt d’una bicicleta o feia motocròs. Però amb 13 anys es va trinxar el genoll després de ser campió d’Espanya de bicicròs. "Em van dir que s’havia acabat. Així que el pare em va enviar cap a la cuina. I malament no m’ha anat", diu Jubany, que ha aixecat un imperi gastronòmic amb epicentre a Calldetenes, on té Can Jubany, amb una estrella Michelin. La passió pel motor, però, sempre hi és. Així que aquest gener tornarà al Dakar.

"Gràcies al fet que m'ha anat bé a la cuina puc tenir aquest hobby", explica pensant ja en els 5.100 quilòmetres cronometrats d’aquesta edició pel desert saudita. El 2018 Jubany va fer realitat el seu somni d’anar al Dakar en una edició a l’Amèrica del Sud en què va participar dalt d’una moto. Llavors va acabar la prova i va dir que no hi tornaria més. “He canviat d'opinió. Fer-ho amb cotxe requereix molt més pressupost, però la vida em va bé, a casa no m'han dit que no i la feina em va de cara. Estic en un moment que tinc equips consolidats que em permeten anar-hi. A més, tinc l'ajuda de patrocinadors que m'ho permeten. Can Jubany tanca al gener, que és quan agafo vacances i marxo a Tailàndia o Indonèsia buscant el sol. I allà miro el Dakar per la tele, i envio missatges als amics que hi tinc participant. Aquest any ens toca participar-hi de nou. Aquest any passaré les vacances al Dakar donant gas, que és el que més m'agrada”, explica.

El cotxe és un 4x2 MD Optimus. "El Gerard Farrés va acompanyar-me a Normandia per veure la fàbrica MD, una gent que treballa de forma familiar fent buguies. En fan pocs, els cuiden. Hem fet un esforç i n'hem comprat un, així que si la cosa va bé ens permetrà anar dos o tres anys al Dakar", comenta. Hi anirà amb Marc Solà de copilot, amb qui s'han entrenat fort i han participat al Ral·li del Marroc amb molt bones sensacions, acabant 17è a Ultimate i segon en 4x2. I fa un parell de setmanes van pujar al podi al Ral·li de Tàrrega. “Jo soc molt ambiciós i competitiu. Em dedico a fer macarrons, croquetes… però al volant no ho faig gens malament”, comenta rient. "Tinc una feina que m’encanta, però amb tantes coses pot ser estressant. Pilotar no m’estressa. Tinc una responsabilitat i cal estar concentrat, però ho gaudeixo", raona.

Costa imaginar d’on treu el temps un home que intenta ser sempre als casaments que organitza als seus restaurants, i en un munt d’actes. “Dormo poc. I els darrers mesos encara menys. Quatre hores, tres. M'he entrenat molt aquests darrers mesos. Tant en el pla físic com fent quilòmetres. Juntament amb el Marc Solà fem un gran equip, i els resultats competint són molt bons”, comenta un home incansable que no en té prou amb anar al Dakar. “Sé que no puc competir amb pilots professionals, però espero estar entre els millors amateurs. El primer objectiu, òbviament, és acabar, però juntament amb el Marc Solà creiem que podem estar entre els 20 o 25 millors de la general. Ens hem preparat a consciència. Serem més prudents, al començament, en una primera setmana que serà molt complicada, amb molta pedra, amb una etapa marató de 48 hores... I després… gas fins al final”. Jubany admet que el seu pitjor enemic serà ell mateix. "M'han de demanar frenar. Al Dakar no guanya el més ràpid, mai. Guanya qui menys problemes pateix".

Com ja va fer el 2018, Jubany també en prepara una de grossa per a aquest Dakar. Si el 2018 va organitzar un gran àpat per a molts pilots, ara farà una paella el dia de l’etapa de descans. "Ho portem tot per cuinar per a amics i per a la família KH-7, quasi 100 persones. Portem l'arròs, tots els condiments, fogons, butà… Serà una manera bonica de celebrar que som al Dakar. Com que anem a l’Aràbia Saudita no podem portar fuets, què hi farem. Però el que sí que portem són torrons per a tothom, ja que la bona gent de Vicens són un dels patrocinadors de l’equip. Quan van saber que volia anar al Dakar, van donar-me suport fent de patrocinadors i amb un munt de torrons, perquè me n’han donat per alimentar tot el ral·li!”, explica rialler.

Jubany admet que els dies que pilota és quan cuida menys la dieta. "Saps allò que diuen que el sabater és el més mal calçat? Els cuiners som els que mengem les coses més bones, però no som els que mengem el millor. Si veiem un ronyó ple de greix, que és el millor ronyó, jo em menjo aquest ronyó, no em menjo el que està sec. Si em menjo un foie gras bo, me'l menjo. Això vol dir que ens mengem tot el millor, però no és el que ens va més bé per al cos. Perquè del Dakar el que em costa més és perdre pes: estic entrenat, però hauria d'haver perdut quatre quilos més, encara. I quan estem en carrera... ara un plat de pasta, ara una torrada de Nutella. Vaig anar al Ral·li del Marroc i en comptes de tornar amb 5 quilos menys vaig venir amb 5 quilos més", bromeja.