El gran repte de Marcos Alonso, sisè fitxatge del Barça

BarcelonaAquest estiu s’han complert deu anys del fitxatge de Jordi Alba pel Barça. L’adquisició que el 2012 van negociar Andoni Zubizarreta, el llavors màxim responsable esportiu blaugrana, i Manuel Llorente, en aquell moment president del València, ha donat un rendiment extraordinari. Així ho confirmen els números de tota una dècada. A canvi d’un traspàs xifrat en 15 milions, el barcelonisme encara gaudeix d’un futbolista que ha marcat una època a la banda esquerra del primer equip.

Perquè, tret d’uns inicis afectats per les lesions i d’un fugaç pas per la banqueta amb Luis Enrique el curs 2016/17, el de l’Hospitalet de Llobregat ha sigut indiscutible des que va retornar al club en què va formar-se parcialment com a futbolista. A les ordres de Xavi Hernández, excompany que alhora és el setè tècnic que el dirigeix al Camp Nou, no només ha mantingut aquest rol, sinó que l’ha reforçat. Tan sols una irrupció meteòrica de Marcos Alonso, la pròxima adquisició que es proposa presentar Joan Laporta en aquest estiu de palanques i butxaques plenes, pot canviar la lògica.

Si res no s’esguerra les pròximes hores, aquest madrileny amb bona planta (1,88 metres) es convertirà, després d’Andreas Christensen, en el segon defensa que canvia el Chelsea pel Barça de cara a la temporada 22/23. N’havien de ser tres, però César Azpilicueta, tip d’esperar, ha optat per renovar com a capità del club londinenc. Alonso firmarà per tres campanyes (l’última, opcional) en virtut d’un traspàs inferior als 10 milions, una quantitat raonable perquè el seu contracte vigent finalitzava el 2023.

L’operació caurà de madura. El jugador està convençut directament per Xavi Hernández des de fa mesos i el Chelsea (en concret el seu entrenador, Thomas Tuchel) ha posat menys pegues que amb Azpilicueta a l’hora d’autoritzar la pèrdua: només necessitava trobar un relleu en la seva posició. Paradoxalment, els blues s’han reforçat per a aquest menester amb Marc Cucurella, fruit de La Masia a qui no fa gaire s’assenyalava com el substitut d’Alba al Barça. El lateral d’Alella ha generat un traspàs superior als 65 milions i ahir ja va disputar els seus primers minuts a Goodison Park en un duel contra l’Everton (0-1) que Alonso no va jugar.

El futbol té aquestes coses. Fa quatre estius el Barça va prescindir de Cucurella i va aguantar una temporada sencera amb només un lateral esquerre a la plantilla, i ara el maresmenc, carriler de moda a la Premier, agafarà el relleu del jugador que, amb quasi 32 anys, aterrarà a Barcelona per oferir una alternativa de present al sempitern Alba. El veterà Alonso ha sigut l’aposta del Barça per a la banda esquerra de la defensa perquè la majoria de futuribles amb projecció que ha trobat han mostrat reticència a canviar d’aires per haver de competir amb el carriler hospitalenc, que la temporada passada només va jugar partits de titular. “Veuen que al Barça ho tindran magre per participar amb continuïtat”, admeten a l’ARA des del Camp Nou, on avui es lamenta que el club no fes l’aposta, quan encara manava Bartomeu, per laterals que han despuntat en els últims anys a Europa com el portuguès Nuno Mendes (PSG) o el canadenc Alphonso Davies (Bayern Munic).

Com a mínim, l’alternança 

En comptes d’aquests dos especialistes que ara estan al top europeu, l’àrea esportiva blaugrana va decidir-se per perfils de segona línia que mai van suposar una amenaça real per al protagonisme d’Alba, erigit amb el temps en vaca sagrada gràcies a la seva condició d’assistent de capçalera de Leo Messi. El primer intent va ser amb Lucas Digne, que no va passar de l’aprovat en dues temporades abans de sortir traspassat a l’Everton. I el segon va ser Junior Firpo, que va tenir un paper testimonial amb Ernesto Valverde i va marxar criticant durament Ronald Koeman pels seus mètodes.

Marcos Alonso, que amb la seva arribada provocarà la cessió del jove Alejandro Balde, ho té relativament fàcil per millorar el paper dels que han intentat fer ombra a Alba. Però només el temps i els partits diran si és capaç, com a mínim, d’instal·lar una alternança al lateral esquerre del Barça. De moment té la confiança de Xavi, que l’ha escollit per davant de José Luis Gayà, Alejandro Grimaldo o Javi Galán per la seva experiència en grans equips i perquè el veu capacitat per fer de central. També valora el seu instint per sumar-se a l’atac i la precisió de la seva cama esquerra, amb la qual sol servir córners i faltes amb força èxit. Si rendeix bé, ningú li buscarà les pessigolles per exmadridista.