Un gruyère defensiu amb més causes que culpables: els apunts en calent del Mallorca-Barça

BarcelonaEmpat del Barça a Mallorca en un partit entre dos equips oposats. Els balears van buidar-se sense pilota i van aprofitar Muriqi en atac. Els catalans, amb rotacions, van salvar els mobles gràcies a La Masia. A continuació, uns apunts en calent.

Ni rastre de la síndrome de l'1-0. A canvi de jugar substancialment millor en els últims metres, on Gündogan i els Joãos suposen un clar upgrade, el Barça està funcionant menys com un bloc sòlid en aquest inici de temporada. Així ho demostra el fet que l'equip hagi encaixat dos gols o més en tres dels set partits disputats a la Lliga. La debilitat defensiva és multifactorial, encara que a Mallorca comencés a emergir per una errada puntual, que no individual. És cert que Muriqi marca perquè Ter Stegen fa una mala entrega, però si Romeu no hagués desconnectat de la jugada, el porter alemany no hauria fallat en un art en què sol ser molt fiable. La complicitat es guanya amb entrenaments. Que serveixi d'avís.

Un mal context per estrenar-se. El curs passat el Barça va rebre el seu vuitè gol a la Lliga en la jornada 23. La dada xoca en contrast amb aquesta temporada, en què la xifra s'ha assolit quan encara és setembre. Com que la debilitat defensiva és multifactorial, cal anar més enllà dels jugadors que formen la línia. De fet, en teoria, Cancelo i Iñigo Martínez arriben per millorar el que hi havia. Però com dèiem en l'anterior apunt, cal temps i contextos favorables perquè les peces s'acoblin. En aquest sentit, l'ultradefensiu Mallorca i fer parella amb Araujo no era el millor marc perquè el central biscaí debutés com a titular. I no perquè patís gaire al darrere, sinó perquè li va recaure massa responsabilitat en la construcció de joc.

Treballar les causes. Iñigo, un central amb vasta experiència a la Lliga, va tenir molts problemes per dividir amb efectivitat i fer arribar la pilota als homes d'atac. I Cancelo, un tros de carriler que venia de decidir el Barça-Celta, no és Superman. M'explico amb el portuguès: igual que passava amb el millor Dani Alves, tenir-lo com a recurs alfa en la zona de tres quarts per força debilita el col·lectiu en cas de transició rival. Perquè el Barça ha passat de tancar amb Kounde o Araujo –dos centrals– en el lateral dret a fer-ho amb un futbolista que sobretot ataca. Tot plegat amb un avió com Balde a la banda contrària. El gruyère defensiu té més causes que culpables. Treballar per minimitzar-les és l'únic camí.

Qui troba a faltar Kessie? "La comença Lamine i l'acaba Fermín". Sona bé, oi? Doncs aquesta va ser la rima del 2-2 del Barça a Mallorca. Els blaugranes perdien un partit espès i no va ser Lewandowski –suplent perquè ho necessitava– qui va arrencar un punt de Son Moix. Els responsables de la reacció van ser els dos nouvinguts de La Masia que completen la plantilla de Xavi aquesta temporada. Del barbamec de Rocafonda ja n'hem parlat sovint i ho continuarem fent, perquè és un escollit. En canvi, el jove andalús restava mig a l'ombra des que ho va petar al clàssic dels Estats Units. Les baixes i les rotacions li van brindar uns minuts a Palma i deunidó si els va aprofitar. Millor tenir-lo a ell que no pas a Kessie, no?