Guaites de l’orient
Visitam la torre de Canyamel i les talaies del cap Vermell
CapdeperaCanyamel és una bella vall rural que ocupa l’espai més sud-oriental de la península d’Artà. La caracteritzen les serres que l’emmarquen, el torrent, les coves de l’ermita i, no es pot obviar, la platja, urbanitzada en part. En visitar-la, una de les primeres fites és la massiva torre de Canyamel, estratègicament plantada a l’entrada de la vall.
El perill d’invasions o assalts corsaris a causa d’un litoral vast i pròxim, motivà la construcció de dos castells, d’una vintena de torres de defensa, -bé costaneres o d’interior, bé públiques o privades- just a la península artanenca.
La vall de Canyamel
Podem arribar-hi des dels nuclis d’Artà, Capdepera o Son Servera. Des del km8 de la ruta transversal Ma-4040, ens dirigirem cap a la mar, tot dret. Un quilòmetre enfora afinarem la torrassa esmentada, dita també d’en Montsó, d’origen islàmic i reforçada en el s.XIII. Fou projectada per defensa i com a refugi per als pobladors de la contrada. L’altra riba del torrent era defensada per la torre de n’Anyana. Les restes de poblament prehistòric -claper dels Gegants, navetes de l’Àngel, puig de l’Hort, etc.-manifesten la riquesa de la vall. El rei Joan II hi afavorí el conreu de la canya de sucre, cosa que n’explica el topònim. La carretera Ma-4042 s’esbranca: per la dreta du a la urbanització Costa de Canyamel, pròpia dels excessos del segle passat; per l’esquerra s’arriba al nucli de Platges de Canyamel.
Excursió a les torres del cap Vermell
La platja es troba dividida en dos segments per la gola del torrent de Canyamel, on trobareu uns itineraris natural. Per un pont, passam a la riba contrària i cercam el vial principal, que prové de la carretera Ma-4040 i que arriba fins a l’entrada de les coves de l’ermita, famoses arreu, lloades per Costa i Llobera i altres literats, i explorades per Martell el 1876 i abans, pel capellà Garau.
Cap a l’altre vent, quan la carretera surt del nucli (km 9,1), ens desviarem per la dreta, tot seguint un carrer ascendent. Uns 200 m enllà, deixarem l’asfalt per iniciar un recorregut que puja al llom del cap Vermell. A la primera bifurcació prendrem per mà dreta, i vançarem transversalment pel coster, entapissat de garriga i pineda. Ben prest obtenim imatges de la vall i la platja. D’esquena a aquesta, muntam tot seguint l’antic camí de ferradura dels torrers, cap a una collada (120m) situada a la dreta del penyal de la talaia Nova. Haurem emprat uns 20 min.
Damunt el cap Vermell
Ens trobam entre les dues talaies i optam per acostar-nos primer a la Vella, enlairada sobre un tossal de 186 m i a uns 500 m cap a l’est. Entre carritxera, i resseguint un senderó marcat per fites, travessam el vessant nord del promontori. Una curta pujada ens situa vora la torre.
De la talaia, bastida devers el començament del s. XVI, capturada pels pirates i abandonada, just en queden els fonaments. Se la coneixia com a torre de Fora. Li fa companyia un vèrtex geodèsic. Ens trobam ben damunt de les coves dites d’Artà i colombram la costa gabellina fins als confins de Cala Rajada i punta de Capdepera. Més a prop, distingim els Provençals, el Morràs i la Font de la Cala.
La talaia Nova
Feim passes enrere per retornar al coll intermedi, d’on partim cap al puntal on s’alça l’altra torre, amb l’ajuda d’algun piló indicador. Poc abans de ser a la caseta de guàrdia (1936), trobam una desviació a l’esquerra, que podem seguir si volem vorejar el penyal, per les covasses de ponent i pel collet nord, i acabar la ruta en els Provençals. Ens acostarem a la caseta de la Guerra Civil, més de mig derruïda i, pel camí de ferradura, assolirem en 20 minuts el cap cimal de 229m, penya-segat en tot el contorn nord.
La torre de defensa, edificada l’any 1577 i concebuda com a torre de senyals, establia contactes amb les de la Font de la Cala, de Son Jaumell i Canyamel. Domina visualment tota la costa gabellina i, fins i tot, la punta de n’Amer i Menorca. Cap al nord, discernim els puigs Negre, del Racó i del Porrassar, les valls d’Artà i les muntanyes de Tramuntana. Baixarem a Canyamel per la mateixa ruta.