"Perdre 6-0 quan la diferència és de 60-0 té el seu mèrit"

Andorra"Què ha canviat? Ha canviat el món", reflexiona Ildefons Lima (Barcelona, 1979), andorrà des dels dos mesos, ara ja retirat del futbol, desfent el camí cap al 22 de juny de 1997. És el dia del seu debut amb Andorra: en un partit contra Estònia a l'illa de Saaremaa, just el segon de la història de la selecció del país pirinenc. És mirar molt enrere: "Molt, molt, molt". Recorda canviar pessetes per kroons i trucar a casa des d'una cabina per dir que tot anava bé. Guarda una foto feta amb una càmera Kodak d'un sol ús i la samarreta d'aquell duel, una de les primeres d'una col·lecció viva de més de 1.200. I també guarda la del darrer, el 12 de setembre del 2023 a Suïssa. Entre el primer i el 137è: 26 anys, dos mesos i 19 dies. 9.578 dies. Té el rècord Guinness de la trajectòria més llarga en el món de les seleccions. Va debutar amb disset anys i ha dit adeu amb 43 i dues filles, de 12 i 10 anys.

El seu mòbil, sobre una taula d'un cafè d'Andorra la Vella, s'il·lumina i descobreix la foto de fons de pantalla: del partit a Sion (Suïssa), amb la família. "És una nit per recordar. Esperava un aplaudiment i prou perquè era fora de casa, però l'estadi es va posar dret. Va ser molt emotiu", afirma Lima, culer en edat aleví. Va jugar 27 partits a Segona entre el 2002 i el 2004. El seu substitut a Suïssa va néixer el 1999: un any i mig després del seu debut. No és un cas aïllat: la meitat dels 16 andorrans que van jugar a Suïssa no havien nascut quan Lima es va estrenar amb la selecció. "Quan comences et mires els que en tenen vint-i-tants com si fossin veterans. «Aquests ja estan acabats», penses, i passen els anys i l'acabat ets tu, però veus que no estàs tan malament i així arribes als 30 i després als 40", explica.

Continua: "Tenia la idea de seguir jugant amb l'Andorra B, a Tercera Catalana, com l'any passat, però després del partit vaig guardar les botes i em vaig dir: «Ja no me les posaré mai més. Ja no vull jugar més». Era la millor manera d'acabar, sincerament". El partit d'aquest dijous contra Kosovo serà el primer com a espectador: "Molta gent em diu que ho trobaré a faltar, però no. Ja fa uns dies que estic retirat i estic més a gust que déu. El meu cos necessitava una altra cosa". Ja s'ha inscrit en dues mitges maratons, amb el repte de fer una marató a l'horitzó: "Tinc ganes de fer coses sol. L'altre dia un col·lega em deia per anar a jugar pàdel i li vaig dir que no. No vull dependre de ningú". Diu que no es penedirà de la retirada perquè sent que ha tret tot el suc, i més, del futbol: "Per què parar? Perquè ja no tinc edat, ja fa dies. Si et retires amb 33 et pots retreure que podries haver fet això o allò perquè encara estaves bé, però amb 43 què més vols fer? Si ja no pots fer més", admet.

Sis victòries, 20 empats i 111 derrotes amb Andorra

Ningú ha jugat més anys en una selecció i ningú té més partits ni més gols (11) amb Andorra, però "els records estan per sobre dels rècords". "Algú superarà els rècords, però els records que tinc són brutals", assegura. Ha jugat a Wembley, a Saint-Denis. I, entre altres grans noms, "contra els dos Ronaldos": el portuguès, Cristiano, i el brasiler, Nazário, en un partit previ al Mundial del 1998. Tenia 18 anys: "Un professor em va fotre una esbroncada, davant tota la classe, dient-me que faríem el ridícul i que deixaríem el nom d'Andorra per terra. Com que vam perdre per 3-0 després em va demanar disculpes". Van marcar Giovanni, Rivaldo i Cafú. "Les pitjors derrotes que he patit amb Andorra han estat per 6-0. Té el seu mèrit. La diferència seria de 60-0 o més: aquí amb passaport som 30.000 i juguem amb països que són milions: ja no de passaports, sinó de llicències", destaca.

Ha sumat sis victòries, 20 empats i 111 derrotes amb Andorra: "Però és que és normal. L'estrany és que perdi Alemanya. Aquí tu saps que ets Andorra i que et tocarà patir al camp. Recordo una entrevista de Mascherano que deia que ell no gaudia jugant. Ell, que ha jugat amb Argentina i amb el Barça. Jo pensava: «Vine a jugar amb Andorra i veuràs». Amb els anys aprens a disfrutar-ho, perquè notes que se't va acabant, però al camp sovint ho vius com un calvari. És molt bonic jugar amb Anglaterra a Wembley, contra Lampard, Gerrard, però durant el partit desitges que passi de pressa i s'acabi. Saps que ets Andorra i que has de perdre, però a ningú li agrada que li fotin vuit gols".

Lima accentua que es pot trobar i que cal buscar la dignitat en la derrota: perdre menys, perdre per menys, no quedar últim. "Que la derrota no sigui una derrota brutal també és un orgull. O, quan jugues contra una selecció molt superior a tu, fer que el rival suï i digui: «Hòstia, aquests d'Andorra ens han tocat els collons». Passi el que passi no pots abaixar els braços. S'ha d'aguantar. Perquè una cosa és perdre per 6-0, un resultat que pot passar, que es veu a Primera, però si te'n foten 12 com ho expliques?", afegeix.

Parla de David i Goliat i d'Astèrix i Obèlix i, envoltat de muntanyes, somriu feliç mirant enrere: "No puc demanar més. És una animalada. He sigut un privilegiat de l'hòstia".