El Barça, Rosell i Bartomeu, investigats per suborn en el cas Negreira

BarcelonaImpuls al cas Negreira: el titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha imputat el Barça i els expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu per un presumpte delicte de suborn, segons han confirmat fonts judicials consultades per l'ARA. Fa mesos que el jutjat, primer amb una magistrada substituta i ara amb Aguirre de nou al capdavant, ha posat la lupa en els pagaments que el club va fer durant anys a l'empresa de l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira i el seu fill. Precisament aquest dijous la Guàrdia Civil va escorcollar, des de primera hora del matí i fins gairebé les 21 h, les dependències d'aquesta entitat, situades a la seu de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), segons ha avançat El Periódico i han confirmat fonts policials a aquesta redacció. Els investigadors hi han buscat documentació sobre la presumpta trama de corrupció que esquitxa l'entitat blaugrana.

Tot i que la investigació acaba de començar, el jutge ho té clar: assegura que els diners que va pagar el club a Negreira i al seu fill durant divuit anys havien de servir perquè el Barça sortís beneficiat dels arbitratges. És la "deducció lògica", diu en una resolució a la qual ha tingut accés l'ARA, del fet que aquests pagaments a les empreses de tots dos anessin augmentant dels 70.000 euros als 700.000 anuals i que s'acabessin just quan el pare va deixar el càrrec de vicepresident del CTA. "D'aquí es dedueix també que els pagaments van produir els efectes arbitrals desitjats pel FC Barcelona, de tal manera que va existir una desigualtat de tracte respecte a altres equips i la consegüent corrupció sistèmica en el conjunt de l'arbitratge espanyol", conclou el jutge, si bé també apunta que haurà de ser la Guàrdia Civil qui "confirmi aquests extrems".

Ara bé, independentment que els investigadors certifiquin o no que els arbitres xiulessin a favor del Barça, el jutge assegura que "el delicte de suborn es va consumar" perquè els pagaments van existir i l'objectiu era condicionar les decisions arbitrals, "es demostri o no la corrupció sistèmica de l'arbitratge espanyol a causa d'aquests pagaments". De fet, el magistrat argumenta que el fet que altres clubs poguessin haver efectuat pagaments semblants tampoc exculpa el Barça. "El costum (que no s'ha provat) no converteix en legal un fet", apunta la resolució, que anima a denunciar i investigar altres hipotètics suborns, "en lloc d'arxivar el cas del FC Barcelona".

La Fiscalia calculava en la seva querella que el Barça va pagar 7,3 milions entre el 2001 i el 2018 a les empreses dels Negreira per suposats treballs d'assessorament i considerava que la finalitat era aconseguir els favors dels àrbitres. En l'informe que la Guàrdia Civil va entregar al jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona es conclou que els serveis que Negreira hauria prestat al Barça a canvi d'aquests diners eren "completament falsos". El Barça sempre ha assegurat que els treballs d'assessorament sobre equips i jugadors dels Negreira van existir, però el jutge recorda que quan l'Agència Tributària (que va ser el primer organisme que va posar sota sospita aquests pagaments) va multar el club per no justificar-los com tocava, el Barça no va recórrer contra la decisió, "cosa que demostra que no es tractava de pagaments ordinaris a un tècnic contractat per executar una tasca de scouting (observador)", argumenta el jutge.

Canvi de delicte en plena instrucció pel cas Negreira

Tant l'exàrbitre Estrada Fernández, que va ser el primer a querellar-se contra Negreira pels diners cobrats del Barça, com la Fiscalia i la resta d'acusacions que progressivament s'han anat sumant a la causa responsabilitzaven l'exvicepresident del CTA, el Barça, Bartomeu i Rosell d'un delicte de corrupció entre particulars o corrupció esportiva. Però el jutge considera que els fets que s'estan investigant en aquest cas "encaixen" millor amb les característiques del delicte de suborn. El motiu és que creu que el càrrec que va ocupar durant divuit anys Negreira al si del CTA és comparable al d'un funcionari públic perquè el comitè forma part de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), que legalment es considera una "entitat juridicopública". "En conseqüència, els seus directius, inclosos els que formen part de les comissions tècniques, han de ser considerats funcionaris públics a efectes penals", diu el jutge.

L'equiparació de Negreira amb un funcionari públic fa que el jutge li atribueixi una exigència superior d'"imparcialitat" respecte a un treballador d'una entitat privada i consideri que el seu càrrec era "incompatible" amb la realització d'altres feines d'assessorament. Per al magistrat, el fet que el Barça aturés els pagaments a Negreira el 2018, precisament quan va deixar de ser el vicepresident del CTA, també és clau. Aguirre conclou que "se'n deriva, almenys amb caràcter indiciari, que els pagaments es van fer en atenció al càrrec que desenvolupava".

De fet, la resolució recorda que Negreira va enviar "una carta intimidatòria" a Bartomeu quan va deixar de cobrar, on li indicava "que si no li continuaven pagant revelaria una sèrie de fets que podrien perjudicar greument el club". El jutge conclou que Negreira era "conscient que s'havien produït actes il·lícits bastant greus en favor del FC Barcelona" o bé perquè ell hi havia participat "directament", o perquè "tenia un coneixement molt pròxim de les persones que els haurien comès".

Malgrat la contundència de la resolució judicial, la investigació del cas Negreira està encara en un punt molt inicial. Fins ara el Barça, els seus expresidents i exdirectius i els Negreira només tenien la condició de querellats i el jutge encara no els ha citat a declarar mai.