Guardiola viu un infern i cau eliminat al Bernabéu (3-1)

BarcelonaA vegades tens la sensació que, facis el que facis, et tocarà perdre. Que sempre et sortirà creu, com si fossis víctima d’un encanteri. Aquest any Pep Guardiola sent que, faci el que faci, li tocarà perdre per primer cop en la seva llarga carrera. Durant anys, ell ha mortificat els seus rivals creant projectes guanyadors, però aquest any al tècnic de Santpedor no li surt res. En una nit per oblidar, el Reial Madrid va fer més gran la ferida del City eliminant-lo de la Lliga de Campions en un partit que no va tenir història. Va ser massa fàcil, per a un Madrid liderat pel talent de Mbappé. Els blancs fan festa grossa i Guardiola viu un autèntic viacrucis.

Tot i que Guardiola no havia parat de pensar com s’ho podia fer per aixecar una eliminatòria que ja s’havia complicat després de perdre l’anada cruelment (2-3), ja al cap de tres minuts de joc va quedar clar que no tenia res a fer. Mbappé va transformar una passada llarga a l’esquena dels centrals en el primer gol en una jugada en què el central Stones es va lesionar. Tot en contra, res de cara.

No és l’any de Guardiola, que intenta anar renovant un City castigat per les lesions. De fet, el tècnic de Santpedor va sorprendre al deixar a la banqueta Haaland per fer jugar l’egipci Marmoush, que, fitxat al gener, venia de fer tres gols al Newcastle. L’exblaugrana Nico jugava al mig del camp al costat de l’exblaugrana Gündogan, i el jove defensa uzbek Khusanov entrava al lateral dret. Com era d’esperar, els anglesos van tenir molta pilota i van anar buscant espais cuidant l'esfèrica, sempre valents, sempre disposats a morir futbolísticament, si cal, defensant els seus ideals. El City tocava molt la pilota, i el Madrid, poc. No n'hi cal més, a l’equip d’Ancelotti. Asencio, el defensa, va aixecar el cap, va veure molt lluny Mbappé corrent i li va enviar una passada llarguíssima, com fan els quarterbacks al futbol americà. El francès va ser més ràpid i no va perdonar en una jugada que no podia ser més gràfica de com juga l'un i com juga l’altre. Un vol atacar i construir, un en fa prou esperant i colpejant. Qüestió d’estils.

Obligat a fer dos gols, el City va començar a tocar la pilota mig frustrat, sense trobar espais a la defensa d’un Madrid que, quan podia, intentava activar els brasilers Vini i Rodrygo perquè sortissin corrent. El City no sabia gaire bé què fer amb la pilota, sense moviments a l’esquena de la defensa blanca, amb molts jugadors descentrats, arribant tard. De mica en mica, el Madrid va anar sumant més possessió i va firmar un bon partit en part perquè el rival no aconseguia mossegar. Asencio, el central canari que ha arribat a la titularitat gairebé per casualitat entre debats per la seva participació en un escàndol sexual, va signar un partit magnífic –va guanyar cada duel a la davantera anglesa–. I en atac Mbappé sabia que el guió del partit era l'ideal per al seu joc i va marcar el segon abans del descans, després de rebre una passada de Rodrygo. Un cop de maluc i un xut sec del francès i el Madrid ja guanyava per 2-0. L’exjugador del PSG va celebrar el gol imitant amb la mà l’acció que havia fet, com si volgués que tothom tingués clar el que havia fet.

Un equip perdut

Perdent 5-2 l’eliminatòria, el Manchester City cremava a l’infern d’una Champions per oblidar. Dels deu partits jugats a la Lliga de Campions aquesta temporada, n’ha guanyat tot just tres contra rivals menors com l’Slovan de Bratislava, l’Sparta de Praga i el Bruges. Poca cosa per a un equip sempre competitiu fins fa poc. Un projecte que aquest any ha patit lesions però també un bloqueig mental preocupant en molts partits. A la segona part, de fet, el City es va anar fent petit: es passaven la pilota de forma estèril, sense jugadors que mostressin una mica d’esperit rebel. Ningú es movia, ningú buscava una jugada individual. Poc s’ho hauria esperat l’equip d’Ancelotti que seria així de fàcil per a ells superar aquesta eliminatòria contra un equip que fa dos anys guanyava la Champions de manera merescuda.

Qui millor va aprofitar-ho va ser Mbappé, que firmaria el seu primer hat trick amb la samarreta del Madrid amb un xut sec que va burlar Ederson. El francès, que sempre busca les càmeres per agradar-se, va anar fent el gest de tres gols una vegada i una altra, no fos que algú no ho hagués vist. Faltava mitja hora de joc i el City només podia mirar el rellotge i resar perquè arribés el minut 90. Era un autèntic martiri per a un City que no xutaria entre els tres pals fins al minut 75 amb Foden. El gol visitant no arribaria fins a l'últim, amb una falta aturada per Courtois en què Nico va acompanyar la pilota a la xarxa. Un gol trist. Res a veure amb aquell City de fa dos anys, quan l’equip de Guardiola era bonic, elèctric i valent. Ara és una ànima en pena. Acaba un cicle a Manchester. Guardiola té feina.