Lamine Yamal i Raphinha volen que el Barça acabi segon

BarcelonaEn un Barça que no va gens sobrat d’alegries, recuperar la segona posició de la classificació i tornar a veure el somriure adolescent de Lamine Yamal celebrant un gol no és poca cosa. Davant la Reial Societat, un bon equip que visitava Montjuïc amb encara deures per fer si no vol quedar-se fora de l’Europa League, els blaugranes van recuperar el camí del triomf (2-0). En dilluns, un dia sovint feixuc, els gairebé 36.000 aficionats que van acompanyar l’equip van poder tornar cap a casa contents. També Xavi Hernández, que després de dir que continuaria una temporada més i compliria el seu any de contracte, l’equip havia tornat a exhibir els últims partits alguns dels pecats capitals que l’han llastat al llarg d’aquesta temporada.

Un d'ells, la fragilitat defensiva. En un curs a punt de cloure amb no gaires més objectius que acabar segons a la Lliga, els últims partits també suposen exàmens individuals. A Cubarsí, que té el futur garantit després de renovar fins al 2027 (i amb la seva clàusula pujant fins als 500 milions d'euros), li va tocar un dels exercicis més complicats de la nit: enfrontar-se al veloç Sheraldo Becker. Fitxat al mercat d'hivern procedent del Union Berlin de la Bundesliga, el jugador neerlandès s'ha convertit en l'atacant de moda d'una Reial Societat a la qual el final de temporada també se li està fent llarg.

En una primera part força igualada, Becker va ser qui va tenir les oportunitats més clares dels bascos. No va trigar a mostrar la seva carta de presentació, amb una primera rematada que va sortir per damunt del travesser quan el partit tot just començava a caminar. També faria lluir Ter Stegen, encara amb el 0-0 presidint el marcador, però l'acció va quedar invalidada per falta prèvia de Becker a un Cubarsí tant exigit com complidor. Gairebé sense haver paït aquest ensurt, el mateix Becker va clavar un golàs. Per sort per al Barça, el neerlandès havia sortit a la carrera amb un peu més avançat que Cubarsí, i de l'alegria basca es va poder passar a un sospir d'alleugeriment del Barça.

Sense Araujo en l'onze, al jove central de 17 anys li va tocar barallar-se amb un autèntic corcó. Però si bé Becker es va quedar a les portes d'encetar la llauna, Lamine Yamal sí que va poder tastar el sabor més agradable del futbol. En la primera oportunitat clara que va tenir després d'una paret deliciosa amb Gündogan, un peu providencial de Pacheco li va negar la rematada en l'últim moment. Va ser una de les ocasions més clares d'un Barça que mossegava bé en la pressió, que dominava la pilota, però no acabava d'amenaçar. Després d'uns minuts plans, de possessió estèril i de cares de desesperació dels companys davant d'un Cancelo despistat, van néixer les dues millors accions del que quedava de primer temps.

Lamine Yamal enceta la llauna

Gündogan i Pedri, els dos migcampistes més talentosos del Barça, van lligar una bona transició que Raphinha va estar ben a punt d'aprofitar amb una fuetada que va picar al pal. A la següent, els blaugranes ja no perdonarien més. Robert Lewandowski, allunyat de la rematada però treballador en les pilotes dividides davant uns centrals farragosos, va fer un revers decisiu al mig del camp per habilitar la cursa d’un Gündogan disposat a castigar la defensa avançada de la Reial. L’interior alemany no va tardar a va veure l’arribada per la dreta d’un Lamine Yamal decidit a menjar-se el món. La seva rematada va ser de peça de museu: precisa, col·locada i efectiva. Vuit partits després, va poder tornar a celebrar un gol fent el gest amb les mans que simula el codi postal de Rocafonda, el seu humil barri natal a Mataró. 

A la represa, el Barça va sortir disposat a saturar la sagnia defensiva que havia patit els últims partits i no tirar per la borda el botí aconseguit al primer temps contra els bascos. Els jugadors de Xavi van aconseguir endormiscar una Reial força ensopida. Raphinha, incansable, va tornar a provar fortuna amb un altre gran xut llunyà. Si al primer temps el pal li va negar el gol, aquest cop va ser una bona mà de Remiro.

Tot semblava massa plàcid, amb els blaugranes dominant i per davant al marcador. L'esglai habitual el va patrocinar aquesta vegada Gündogan, que va cometre una pèrdua a la frontal que Brais Mendes va malbaratar amb una rematada massa creuada. Seria l'últim cop que intimidaria de debò una Reial fiada a intentar remuntar i un Barça que va estar a punt d'olorar la sang amb una rematada de Ferran Torres que va resoldre bé de nou un bon Remiro.

El segon gol arribaria de penal. A instàncies del VAR i una eternitat després (el joc no es va aturar en gairebé dos minuts), Cuadra Fernández va xiular mans d’Odriozola dins de l’àrea. Lewandowski, canviat feia un grapat de minuts, no va poder engreixar el seu caseller particular en la lluita pel pitxitxi, i va ser Raphinha qui va agafar la pilota per rubricar amb gol el seu bon partit. Ara cal no llençar triomf treballant contra la Reial en la visita de dijous a Almeria.