Un 'hat trick' de Gazzaniga i la llegenda Stuani arruïnen el xou arbitral a Montilivi

GIRONAQui voldria ser qualsevol altre podent ser Paulo Gazzaniga. Cal tenir una personalitat molt forta per aixecar-se d'un cop com l'encaixat a París, en què es va menjar el gol en l'estrena a la Champions del Girona. Gazzaniga va ser assenyalat i alguns van atrevir-se a demanar que era el moment de posar Pau López. Però l'argentí ha fet callar boques aturant quatre penals en pocs dies: un davant el Feyenoord dimecres i tres avui, en la victòria contra l'Athletic (2-1).

Tres punts que han arruïnat l'actuació de Pulido Santana i Del Cerro Grande, dos vells coneguts de Montilivi que, qui sap si per compensar o perquè no en saben més –ens decantem per aquesta opció–, han acabat xiulant un penal a favor que ha transformat Stuani en l'últim segon. A l'uruguaià tampoc no cal que li parlin de personalitat forta: ell, que ho ha superat tot i més, continua sent una llegenda.

Comencem pel principi: és poc habitual veure com un futbolista li demana al seu entrenador que calli una mica. Per això, quan David López, al quart d'hora de partit, ha fet un gest a Míchel amb els braços per dir-li que es calmés, la tribuna de l'estadi ha quedat sorpresa. No ha estat desconsiderat amb la seva actitud, perquè si no el que és una anècdota s'hauria fet viral com Samu Saiz en el seu dia. Simplement estava tip de sentir el madrileny, molt intens; i més que ho estarà si la dinàmica col·lectiva no es reverteix aviat. El resultat ho taparà, però el joc no és bo.

Ha arribat un punt, a més, que com que Míchel els exigeix que repeteixin la sortida de pilota, amb independència de si els és adequat o no, sembla que ho facin a contracor i amb una incomoditat que els perjudica més que no pas els beneficia. En comptes de ser pràctics, es compliquen la vida. Montilivi ja se n'ha adonat i fins i tot ha respost amb xiulets en certes situacions en què es veia d'una hora lluny que la solució escollida no era la més idònia.

Danjuma i l'arbitratge

I en atac, continua sense rutllar. L'ase dels cops és Danjuma, que sovint no interpreta bé el joc i tampoc no desequilibra. El Girona, que s'ha avançat gràcies al fet que Miguel ha despistat Padilla en una centrada d'Asprilla que s'ha colat sense obstacles al fons de la xarxa, també ha repetit els defectes pel que fa a la falta de concentració: en dos minuts Sancet ha fet el gol de l'empat.

Entremig, Gazzaniga ha parat el primer del triplet de penals desviats, producte de l'actuació de Pulido Santana, un col·legiat amb antecedents polèmics i desfavorables al Girona, i Del Cerro Grande, el seu company de VAR que a Girona tampoc no és ben rebut. L'argentí ha desviat els xuts de Berenguer, Iñaki Williams i Ander Herrera. El de Williams, una acció força discutible perquè venia d'una mà prèvia d'Unai Gómez, l'ha fet repetir incomprensiblement davant la cridòria de Montilivi, que ha acabat més excitat que Míchel, que ja és dir, i cantant-li "penal, penal" en cada xoc.

Les pregàries s'han sentit amb el gol de Stuani, des dels onze metres, en l'última jugada. Un desenllaç increïble, amb el seu puntet de sort, que també s'agraeix que de tant en tant miri cap al Girona. Però la sang freda de l'uruguaià s'agraeix encara més, i els gironins es planten a l'aturada trencant una dinàmica de sis partits sense guanyar i amb dotze punts a la butxaca.